Crònica Trail de Sant Esteve

Cal? …És necessari que tots els caps de setmana busquem novament on és el nostre límit contra el cronòmetre? Potser NO…Potser de tant en tant ve de gust divertir-se fent esport, sense necessitat d’arribar a l’extenuació, sense temor a veure com passen els segons, com cauen els minuts…potser de tant en tant podem gaudir de córrer, notant com el nostre cor batega amb força, amb energia, i com la nostra respiració acompassa els nostres peus….


Això és el que hem fet aquest matí…. Avui 3 masques hem decidit disfrutar,…Avui la Leo, En Jordi i l’Albert hem fet la Trail de Sant Esteve de Palautordera.

27 Kms de Muntanya, amb 3.050 metres de desnivell acumulat, per la falda del Montseny, entre matolls i arbustos, rocs i arbres, pins i branques, entre herba i pols, lluny de l’asfalt…L'ombra enmig del bosc ens acompanyava gran part de la Cursa.


Pujades dures, verticals, algunes amb cordes, algunes corrent i moltes caminant….Les baixades a gust de tothom, …ràpides pels velocistes, i tècniques pels més temeraris…

Numerosos avituallaments que permetien la pausa per la necessària hidratació, reposant l’energia cremada, ...i amb un somriure, reprendre la marxa després de comentar sensacions.


Els primers kms eren de pujades suaus però constants. Hem començat sense presses, a ritme tranquil, doncs la distància era llarga i el calor apretava….A partir de km6 en desnivell començava a dificultar la carrera, fent-la impossible 1 km més tard.…Ara ja toca caminar, amb mans als genolls si cal, o ajuda de cordes esporàdicament.


Després de 800mts de desnivell positiu, i 2h després de la sortida, hem arribat a la cota màxima de 1082mt….Ara toca avituallamet sòlid…Què et ve de gust? síndria o plàtan,… taronges o fruits secs,… aigua o beguda isotònica. Costa decidir-se, així que ho provem tot. …La pujada ha estat dura i a la cara se’ns nota l’esforç, …però els llabis dibuixen un somriure… Es que ens ho estem passant bé!...


I com tot el que puja baixa, ara toca 4km muntanya avall…Comencem amb ritme fort, doncs el camí és ample, i l'única dificultat són les pedres….Poc a poc es va complicant, i apareixen les pendents més tècniques, amb fortes pendents per estrets corriols enming del bosc,… on els arbres i les branques ens obliguen, a passos irregulars, a salts i equilibris, amb tots els sentits alerta per no obrir-nos el cap…Anem agafant velocitat… esquivem pins, arrels, sots, pedres… i d’altres corredors… No hi ha qui ens aturi…amb aquesta pendent, tampoc sabriem com fer-ho…


Ara la baixada sembla que suavitza….tornen els camins amples…Trobem un nou avituallament. Ja som al 16km? Que ràpid han passat els darrers quiilòmetres!!!…mentre mengem la síndria i el plàtan, van arribant els corredors que hem adelantat a la baixada…Ells també porten el nostre somriure…Un glop d’aigua i un altre de Coca-cola i tornem-hi….-Ara ve una curta però dura pujada i després 1Km de forta baixada – ens informa un dels voluntaris.


Ja som al 22km…portem +3h corrents…Els últims km han estat per trencacames pel mig del bosc, els hem fet a un ritme que ens ha estat còmode, i si ens ha fet falta caminar…doncs hem caminat!!!...Un altre avituallament…Quants n’hi ha?...Bebem un glop d’aigua i ens endinsem per camps de conreu.


De sobte…nova pujada…aquesta no l’esperàvem…Les cames ja fa estona que rondinen, però el cap no els hi fa cas…Ja som a dalt…No pot quedar gaire. Ja només queden 3km fins el poble. Podem ensumar la butifarra que ens espera…entrem a Sant Esteve….Metres finals.


Entrem a Meta amb un somriure…


El crono? Ah? ...3h40’…


Després d’una reconfortant dutxa, la butifarra entra millor….Les cames estan adolorides, però tant se val...encara mantenim l'expressió de satisfacció…Hem gaudit de la Cursa des de l’inici, de la bona companyia, del paissatge i de la muntanya….Avui hem disfrutat!!!


1h i mitja més tard encara van arrivant corredors...estan baldats,...fosos...però a la cara, dibuixen un somriure.


Algú més s’apunta per l’any vinent???



Leo - Jordi - Albert