Calor, calor i calor !!!
Només amb aquestes tres paraules quedaria resumida de La Maquinista del passat 3 de juliol, a la que, malgrat tot, es varen presentar dotze descerebrats Masques que van patir de debò (o van gaudir d’un èxtasi, ves tu a saber, que aquests masoques...).
El cas que, malgrat totes les previsions i recomanacions (“Esteu bojos!”), a les 9 es trobaven a la línia de sortida els Anxo, Jordi, Xavier, Nacho, Jordi, Oscar, Albert, Àngel, Adrián, Gisela, Arantxa i Carles amb les corresponents samarretes vermelles.
De la cursa en sí, no caldrà entrar en detalls, i només dir que la segona volta, malgrat les dutxes instal·lades per l’organització en el pas per meta, no va tenir res a veure amb la primera. Quin patir!
Només destacar dos fets: En Carles, el més assenyat de tots (per això és professor) al quilòmetre 7 va valorar el que apreciava la seva integritat física i va marxar xino-xano cap a un merescut i suat descans.
A l’altra banda, l’Arantxa, excepció que confirma allò de la fredor analítica de les dones, no conforme amb haver corregut dotze hores abans la Cursa de Terrassa, finalitzava heroicament aquesta teòrica darrera cursa de la temporada, animada, no hi ha dubte, pel bocata de botifarra que ens esperava a tots al final d’una llarga cua.
Salut i bones vacances.
Tiris.
