CRÒNICA CURSA DE RIPOLLET 2011

COM DIU L'ANXO AL FORUM DELS CORRECAT...

Bon dia a tothom!

no escric gaire sovint, però com que tot just entrem a la nova temporada he fet un pròposit de procurar escriure un comentari a totes les curses que vagi fent, sobretot a les ben organitzades, com a una manera de retornar l'esforç als organitzadors.

Cursa de Ripollet: Es el tercer any que la faig i s'ha convertit en una fixa per a l'inici de temporada.

Una cursa dura de nassos (tot i que avui el dia ha acompanyat i no ha fet una xafogor gaire alta) i amb una part important de la mateixa que transcorre per polígon industrial (poligonera?? ).

La organització i el tracte al corredor exquisits , i la relació de qualitat-preu que és pràcticament insuperable .

En fi, moltes felicitats al Debutante i a la resta de la organització per una cursa que crec que deixa molt bon regust als corredors (tot i que la patim de debó ) !!!

Apa doncs, fins la propera !

PEL QUE FA ALS MASQUES...

ANXO (40:05) PATATA (40:11) ALEJO (40:12) CALVOKABRON (40:52) NASCLETE (41:13) PUTA (42:03) JORDI ESPINAR (42:59) MARIO (44:03) TORI (50:09) FORMIQUETA (1:02:42)

Triatló de la Vila 2011: Crònica.

El passat dia 17 de juliol va ser un dia històric per al club. 3 noies masques van participar en la Triatló de la Vila: Leo, Sara i Mak. Els nervis previs a la competició es notaven ja des de molts dies enrera, però a mida que l’hora del debut s’aproximava, es feien més evidents i més intensos.

El dia de la prova el van enfocar de diferents maneres: cadascuna amb les seves pors, i els seus pensaments, supersticions i maneres de fer, però les tres plenes d’il·lusió, motivació i, també, un punt de competitivitat. S’ha d’anar a per totes.

Just abans de la sortida, es troben unes cares amigues que serveixen per alliberar tensions i respirar fons abans de sentir el xiulet inicial. Això ja no hi ha qui ho pari!

Natació

La primera notícia de la jornada és que hi ha mar de fons i el circuit de natació es redueix uns quants metres. La Leo, enmig d’una dolorosa lesió, i la Sara van sortir molt ràpidament de l’aigua fent uns temps fantàstics, i fins i tot haurien agrait estar-s’hi una estona més. La Mak va trigar més en tocar peu a terra, donant gràcies que s’hagués escurçat el recorregut. A la sortida de l’aigua senten ja els ànims de la fantàstica comitiva d’animació que s’ha desplaçat fins la Vila.

Ciclisme

El recorregut en bici es fa fàcil, és planer i les tres es mouen bé sobre rodes. La Sara, en btt, s’hi ha d’esforçar més, però no es deixa impressionar pels pepinos de carretera. La Leo roda ràpida i prefereix fer el circuit sola, mentre que la Mak aprofita per apretar i guanyar una mica de temps a les seves companyes. Han aparegut més animadors i ara senten cridar els seus noms en totes les parts del circuit. Impressionant!

Cursa a peu

La tercera prova, sense dubte la que més preparada porten, es fa una mica dura tot i que el dia no és calurós. Els animadors se situen al llarg del recorregut que fan apretar el pas i mirant endavant. Totes tres adelanten cadàvers sobretot en la segona meitat del circuit, cosa que permet fer entrades triunfals i arribar a meta amb un somriure i la gran sensació d’haver completat un gran repte. Però no us penseu que això es queda aquí! És només el final d’una etapa que obre moltes oportunitats de seguir superant-nos! I fins i tot obre les ganes de participar a més masques (oi Formigueta?).

Des d’aquí aprofitem donar les gràcies de tot cor a tots els que ens heu animat i encoratjat en tot moment, de moltíssimes maneres, fins i tot sense saber-ho. Sense vosaltres això seria una mica més difícil.

Fins la propera i amunt masques!

Leo, Sara, Mak.

La rue des masques

Sóc conscient que aquesta entrada no correspon a cap crònica ni cap convocatòria per a una cursa, però crec que val la pena publicar aquest document gràfic. La fotografia és real (res de photoshop) i el copyright correspon al meu germà Xavi, que està escalant per aquelles contrades (Alps francesos).

CRONICA L'ESPLUGA 2011

Aquesta noia està molt malament…

Imagineu la situació: Dissabte al matí: l’Arantxa es lleva abans de les 5 (de la matinada!) i marxa a complir amb la seva jornada de 8 horetes. En acabar, un dinar de pasta, uns minuts de descans, i cap a L’Espluga de Francolí, que allà fan una cursa de 15 km.

A la sortida: molts nervis, es veu gent molt preparada. Un cop donat el tret de sortida l’adrenalina fa el seu efecte i ja mes tranquil•la enfila la pujada. La cursa: 9 km de suau pujada i 6 km de suau baixada. Molt bona organització, amb molts avituallaments (l’aigua no falta en cap moment) molta gent animant i sense cap cotxe (això ho notem els que sempre anem al final de la cursa). Temps: 1h 39’ 49”. Es confirma que xino xano la “formigueta” va fent i que només queden 6km per a assolir una semi.


Ja de tornada, dins el cotxe, un bocata i una clapadeta, per arribar a casa, dutxar-se i ficar-se a corre-cuita al llit... per aixecar-se l’endemà diumenge un altre cop a les 4:45 del matí !!!

Està comprovat: Això de ser Masca, marca molt...