Triatló de la Vila 2011: Crònica.

El passat dia 17 de juliol va ser un dia històric per al club. 3 noies masques van participar en la Triatló de la Vila: Leo, Sara i Mak. Els nervis previs a la competició es notaven ja des de molts dies enrera, però a mida que l’hora del debut s’aproximava, es feien més evidents i més intensos.

El dia de la prova el van enfocar de diferents maneres: cadascuna amb les seves pors, i els seus pensaments, supersticions i maneres de fer, però les tres plenes d’il·lusió, motivació i, també, un punt de competitivitat. S’ha d’anar a per totes.

Just abans de la sortida, es troben unes cares amigues que serveixen per alliberar tensions i respirar fons abans de sentir el xiulet inicial. Això ja no hi ha qui ho pari!

Natació

La primera notícia de la jornada és que hi ha mar de fons i el circuit de natació es redueix uns quants metres. La Leo, enmig d’una dolorosa lesió, i la Sara van sortir molt ràpidament de l’aigua fent uns temps fantàstics, i fins i tot haurien agrait estar-s’hi una estona més. La Mak va trigar més en tocar peu a terra, donant gràcies que s’hagués escurçat el recorregut. A la sortida de l’aigua senten ja els ànims de la fantàstica comitiva d’animació que s’ha desplaçat fins la Vila.

Ciclisme

El recorregut en bici es fa fàcil, és planer i les tres es mouen bé sobre rodes. La Sara, en btt, s’hi ha d’esforçar més, però no es deixa impressionar pels pepinos de carretera. La Leo roda ràpida i prefereix fer el circuit sola, mentre que la Mak aprofita per apretar i guanyar una mica de temps a les seves companyes. Han aparegut més animadors i ara senten cridar els seus noms en totes les parts del circuit. Impressionant!

Cursa a peu

La tercera prova, sense dubte la que més preparada porten, es fa una mica dura tot i que el dia no és calurós. Els animadors se situen al llarg del recorregut que fan apretar el pas i mirant endavant. Totes tres adelanten cadàvers sobretot en la segona meitat del circuit, cosa que permet fer entrades triunfals i arribar a meta amb un somriure i la gran sensació d’haver completat un gran repte. Però no us penseu que això es queda aquí! És només el final d’una etapa que obre moltes oportunitats de seguir superant-nos! I fins i tot obre les ganes de participar a més masques (oi Formigueta?).

Des d’aquí aprofitem donar les gràcies de tot cor a tots els que ens heu animat i encoratjat en tot moment, de moltíssimes maneres, fins i tot sense saber-ho. Sense vosaltres això seria una mica més difícil.

Fins la propera i amunt masques!

Leo, Sara, Mak.