Crònica Trail de Sant Esteve

Cal? …És necessari que tots els caps de setmana busquem novament on és el nostre límit contra el cronòmetre? Potser NO…Potser de tant en tant ve de gust divertir-se fent esport, sense necessitat d’arribar a l’extenuació, sense temor a veure com passen els segons, com cauen els minuts…potser de tant en tant podem gaudir de córrer, notant com el nostre cor batega amb força, amb energia, i com la nostra respiració acompassa els nostres peus….


Això és el que hem fet aquest matí…. Avui 3 masques hem decidit disfrutar,…Avui la Leo, En Jordi i l’Albert hem fet la Trail de Sant Esteve de Palautordera.

27 Kms de Muntanya, amb 3.050 metres de desnivell acumulat, per la falda del Montseny, entre matolls i arbustos, rocs i arbres, pins i branques, entre herba i pols, lluny de l’asfalt…L'ombra enmig del bosc ens acompanyava gran part de la Cursa.


Pujades dures, verticals, algunes amb cordes, algunes corrent i moltes caminant….Les baixades a gust de tothom, …ràpides pels velocistes, i tècniques pels més temeraris…

Numerosos avituallaments que permetien la pausa per la necessària hidratació, reposant l’energia cremada, ...i amb un somriure, reprendre la marxa després de comentar sensacions.


Els primers kms eren de pujades suaus però constants. Hem començat sense presses, a ritme tranquil, doncs la distància era llarga i el calor apretava….A partir de km6 en desnivell començava a dificultar la carrera, fent-la impossible 1 km més tard.…Ara ja toca caminar, amb mans als genolls si cal, o ajuda de cordes esporàdicament.


Després de 800mts de desnivell positiu, i 2h després de la sortida, hem arribat a la cota màxima de 1082mt….Ara toca avituallamet sòlid…Què et ve de gust? síndria o plàtan,… taronges o fruits secs,… aigua o beguda isotònica. Costa decidir-se, així que ho provem tot. …La pujada ha estat dura i a la cara se’ns nota l’esforç, …però els llabis dibuixen un somriure… Es que ens ho estem passant bé!...


I com tot el que puja baixa, ara toca 4km muntanya avall…Comencem amb ritme fort, doncs el camí és ample, i l'única dificultat són les pedres….Poc a poc es va complicant, i apareixen les pendents més tècniques, amb fortes pendents per estrets corriols enming del bosc,… on els arbres i les branques ens obliguen, a passos irregulars, a salts i equilibris, amb tots els sentits alerta per no obrir-nos el cap…Anem agafant velocitat… esquivem pins, arrels, sots, pedres… i d’altres corredors… No hi ha qui ens aturi…amb aquesta pendent, tampoc sabriem com fer-ho…


Ara la baixada sembla que suavitza….tornen els camins amples…Trobem un nou avituallament. Ja som al 16km? Que ràpid han passat els darrers quiilòmetres!!!…mentre mengem la síndria i el plàtan, van arribant els corredors que hem adelantat a la baixada…Ells també porten el nostre somriure…Un glop d’aigua i un altre de Coca-cola i tornem-hi….-Ara ve una curta però dura pujada i després 1Km de forta baixada – ens informa un dels voluntaris.


Ja som al 22km…portem +3h corrents…Els últims km han estat per trencacames pel mig del bosc, els hem fet a un ritme que ens ha estat còmode, i si ens ha fet falta caminar…doncs hem caminat!!!...Un altre avituallament…Quants n’hi ha?...Bebem un glop d’aigua i ens endinsem per camps de conreu.


De sobte…nova pujada…aquesta no l’esperàvem…Les cames ja fa estona que rondinen, però el cap no els hi fa cas…Ja som a dalt…No pot quedar gaire. Ja només queden 3km fins el poble. Podem ensumar la butifarra que ens espera…entrem a Sant Esteve….Metres finals.


Entrem a Meta amb un somriure…


El crono? Ah? ...3h40’…


Després d’una reconfortant dutxa, la butifarra entra millor….Les cames estan adolorides, però tant se val...encara mantenim l'expressió de satisfacció…Hem gaudit de la Cursa des de l’inici, de la bona companyia, del paissatge i de la muntanya….Avui hem disfrutat!!!


1h i mitja més tard encara van arrivant corredors...estan baldats,...fosos...però a la cara, dibuixen un somriure.


Algú més s’apunta per l’any vinent???



Leo - Jordi - Albert

Cursa per Collserola: Crònica.

Aquest diumenge 15 de maig, 6 masques (Pedro, Javi, Juan, Albert, Jordi Maura i Mak) han anat fins a Cerdanyola a trepitjar formigues durant els 13,6 kms que dura la Cursa per Collserola.

Els debutants s'havien vist temptats per les bones cròniques d'aquesta cursa, i no han sortit decepcionats. Una bona organització, un recorregut maquíssim (90% per circuit muntanyós) amb desnivells divertits, amb menys fang de l'esperat i botifarrada final.

Podria destacar moltes coses d'aquesta cursa, però em quedo en el tram d'eucaliptus que t'ajuda a tirar endavant quan les forces comencen a debilitar-se, i els ànims i les felicitacions dels companys de muntanya que ho fan una mica més fàcil tot plegat. Gràcies masques!

El de menys, els temps (malauradament no hi havia alfombreta inicial!).

Juan (1:03:50), Albert (1:05:46), Jordi (1:06:52), Pedro (1:07:30), Mak (1:14:42), Javi (1:16:59).

10KM NOCTURNS L'HOSPITALET

El passat dissabte 30 d'abril un total de 10 masques van participar a la II Cursa Nocturna Sport de l'Hospitalet de Llobregat.
La recollida de dorsals tenia lloc al centre comercial Gran Via 2: per un dissabte la lycra predominant a aquesta "Gran Sufície" era la de l'equipament dels corredors!
Hem de dir que tot i que l'organització havia previst uns 4000 participants, finalment van fer curt, no només de talles de samarretes i de bosses del corredor, sinó també d'imperdibles!!
El recorregut consistia en dues voltes de 5km (ja que també hi havia la possibilitat de fer la cursa de 5), sortint de la Plaça Europa, seguint pel carrer de les Ciències, cap a l'Avinguda del Carrilet i tornant cap a la Gran Via, passant per llocs tan emblemàtics com aquell edifici blau amb lletres grogues on el Patata va decidir anar a fer un riu d'última hora (o a comprar una skruvsta?).

De la cursa destacarem el següent:
La participació de l'Anxo embolicat amb tots els compressius possibles, intentant evitar trencar-se del tot els isquios, sortint-ne victoriós, i a l'hora aconseguint que el Marc no el guanyés (tenint en compte que ha deixat clar en repetides ocasions que en té prou amb una sola victòria...). Cal dir, però, que el Patata va fer marca personal, i va comunicar que el seu proper objectiu era assolir la marca del Tiris!.
La marca personal de l'Òscar Torija, que ja té el cap en les vacances d'estiu i està estudiant el terreny per participar en curses fora de Catalunya, per això d'escampar el nom masca a altres contrades (o era per anar a les festes dels pobles?? ;-).
També la marca personal de la Gise, que en la seva segona cursa de 10km de l'any, anava amb intenció de baixar de l'hora, i no només va aconseguir això, sinó que va millorar el seu temps en 6 minuts! Està clar que això de no haver de matinar va ser clau!
El Pau, tot i que va arribar amb ganes de baixar de 39' (amenaçant amb deixar "l'atletisme professional" si no ho aconseguia), va haver de conformar-se amb un temps de 40:01... Pau, ni de broma abandonis!
La quarta marca personal va ser la del Missis, que va aparèixer per l'Hospi junt amb el Navete i el Kaiser, tots dos també en plena forma, per deixar clar com fan les coses els de Sant Andreu! i un altre masca que continua fent bons temps és el Carles, fent camí cap un futur podi!
La Paqui va haver de còrrer amb un bon refredat però això no va ser impediment per marcar-se un bon temps, i l'Albert (descuidant-se el dorsal a casa) va acabar trencant-se... esperem que t'hagis recuperat!

Anxo 37:26
Patata 37:39
Pau 40:01
Navete 40:52
Missis 42:06
Carles Reboll 43:50
Tori 45:35
Paqui 52:11
Kaiser 52:36
Gise 55:31

Al final de la cursa oferien fideuà als corredors, però ens vam limitar a fer cua per l'aquarius i prou (3000 persones menjant fideus!). Potser l'any vinent!

Cursa Fira de Sant Isidre: Crònica.

La crònica esportiva del cap de setmana acaba amb el relat de la Cursa de la Fira de Sant Isidre, a Cardedeu el passat 8 de maig.

Un masca i dues masques (configuració històrica) es van desplaçar fins el Vallès Oriental a córrer aquesta bonica cursa que recorre camins urbans i rurals amb desnivells interessants que la pluja havia deixat enfangats, donant-li un aire campestre a la competició. La botifarrada final fa valer qualsevol matinada i esforç.

Xale (39:39): Surtint des de la segona línia a un ritme estratosfèric (3:33), intenta seguir la primera noia i en els primers kilòmetres se n'adona que està fent una burrada, però el mal ja està fet, i quan arriben els desnivells forts li costa aguantar el ritme. Tot i així, baixa un segon la marca de bombers i ja busca una altra cursa per millorar les sensacions. Enhorabona!

Leo (49:42): La masca de muntanya per excel·lència, que li ha agafat el gust a això de les curses, es planteja un 10mil tranquilet, a gaudir del paissatge, i aconsegueix acabar el recorregut baixant dels 50' sense patir gaire. Felicitats!

Mak (51:26): Descartant des del minut 0 seguir la Leo, es va trobant còmode amb el recorregut, disfrutant a les pujades i agraïnt els entrenos de muntanya, i es planta als últims kms veient la marca personal a tocar, i al final la millora en un minut i acaba amb un somriure. A per la propera!

CRONICA CANET-RACE

El Carles i el Jordi Maura han participat a la Canet Race 2011.
Cursa del 10km pels carrers de Canet donant 2 voltes a un circiut de 5km. Una cursa força exigent.
A la sortida el Carles com bon masca ha marcat un ritme fort, eren 2,5km de pujada seguida. D'allà anar baixant fins el km 5 trobant falsos plans, fortes baixades, punts amb asfalt mullat, corbes de 90 graus i alguna curta pujada molt malèvola que et trencava el ritme.

Per part del Jordi ha fet marca personal amb un temps de 48:01. Les segones parts de les curses són clarament el seu fort. La primera volta ha estat per comprovar el recorregut de la cursa i la segona volta per mirar de millorar.
De la sortida al km 1,5 ha anat mantenint un ritme constant (pujada), fins trobar a la ultrafondista, Alexandra Panayotou, la qual realitza mascades com: 2010 km en 31dies o fer els Pirineus, 1000km, en 12 dies. L'ha acompanyat. Ha estat una companyia molt grata, compartint sensacions i escoltar la veu de l'experiència que sempre ajuda per futures "ultra" o si més no sommiar de fer-ne alguna. A partir del km 7 ha realitzat un atac fins a la meta, aconseguint que ningú m'avancés, una mascada descomunal.
Cursa que val la pena repetir.

CARLES ROSELL 46:05
Poca cosa he d'afegir, doncs comparteixo la descripció i la valoració d'en Jordi. Per tant, exigent sí però amb prou atractiu per a recomanar-la. Potser som els primers masques que estrenem la Canet -race, si és així una petita fita. Cal dir que la meva arrencada inicial ha estat una foguerada per a engrescar la ferralla, després s'ha imposat la prudència doncs el circuit ho recomanava. Entretant en Jordi s'ho feia amb la ultrafondista de tu a tu (l'he vist) i després fa marca (bravo masca!).

CRONICA LA GARRIGA

El diumenge 1 de maig, dos masques van participar a la 17ª edició de la Cursa de Fons que organitza el Club Les Tortugues sobre una distància de 14 kms bàsicament per camins de muntanya. Es va llevar el dia apropiat per a curses amb desnivell i sense (des del meu punt de vista), bona fresqueta i un sol encongit, per tant només calia cames i el coratge que ja se li suposa a un corredor popular. L’ocasió em va permetre conèixer en Jordi que corria a la seva pàtria (els masques depassen fronteres), justet per a desitjar-nos sort abans de la sortida.

La cursa és exigent, sobretot en el seu tram mitjà (hi ha unes rampes trencacames que agafen ganes de renegar de la fe de córrer), però en general és afable i alhora agradable a la vista del paisatge. L’organització molt correcta en tots els seus aspectes i cal valorar, la mida de la participació doncs garanteix unes condicions que de vegades es troben a faltar.

En Jordi Espinar va fer un temps de 1.03.10 la qual cosa el va situar en el lloc 50 de la general i en Carles Rosell, va arribar amb el crono aturat amb el temps de 1.08.47 (117è i atenció, 9è de la seva categoria). Amb en Jordi ens vam acomiadar fins la propera entre mossegades de botifarra. Un plaer la companyia i també la cursa (missatge pels que interpreten la meva cara a l’arribada).

Carles Rosell

CAN CARELLEU

El passat dissabte 30 d'Abril 8 masques van anar a Can Caralleu a patir en un cros de muntanya que mai oblidarem i que del tot segur més d’un no tornarà a fer, oi Javi?????. El cros era d’ uns 11,5 quilòmetres...encara que semblava més una mitja i per sort van reduir a darrera hora una pujadeta.....

L’organització podríem dir que molt correcte però el circuit que voleu que us digui molt millorable, molts de nosaltres no la tornarem a fer....si el de davant camina tu també, camins estrets, massa tècnics per aficionats com nosaltres ......Destacar la primera pujada i com no l’ascensió al Remei que són pujades matadores i com he dit abans molt tècniques.

PEL QUE FA ALS MASQUES:

TONI (1:08:05 ) d’una altre galàxia!

JUAN (1:11:29) està fort, fort, quina bèstia....!

MARIO (1:13:44 ) cros de muntanya...m’atreveixo a dir que no em veureu ni a una més!

PEDRO (1:16:02) li encanta la muntanya però avui l’ha maleïda!

LEO, JORDI I ALBERT (1:23:23 ) han arribat molt contents ....són els únics que han gaudit del paisatge!!!!

JAVI (1:27:51) tampoc el tornareu a veure per Can Caralleu!

BUTIFARRADA FINAL I CERVESSETA A 1 €, una mica miserables!!!!!