CRÒNICA DE LA CURSA DEL MEDITERRANI

Aquest diumenge 24 d'Octubre un total de 8 masques, més un futur masca (el Joan Marc -que és el més masca de tots encara que no ho hagi fet oficial-) es van desplaçar al canal olímpic de Castelldefels a realitzar la cursa del Mediterrani de 10 qms. i un valent (el Puta) la Mitja...

L'arribada dels masques a Catelldefels va ser històrica! vam arribar a falta de 20' per l'inici de la cursa, sense dorsals, sense "regalus", sense res... l'escalfament el vam fer anant corrent del cotxe a la sortida i de la sortida al cotxe per deixar les bosses, tot i així val a dir que va ser el millor escalfament que alguns dels masques hem fet en la nostra vida!!!!!

La cursa va estar força bé, ben organitzada i amb un circuit força maco i ràpid... repetirem!

XALE (38:05): en un estat de forma brutal, realitza una cursa de menys a més i es perfila com el futur lider de la classificació masca... tot es decidirà a Nassos....

PATATA (39:17): l'animal que es sobreestima, no estem Patata, no estem per masses alegries desprès de la Garmin, assumim-ho i ens anirà millor...

TIRIS (39:57 ): una neurona més que el Patata fa que no pateixi tant durant la cursa tot i que hauria d'assumir que la seva temporada ja ha finalitzat i descansar una mica...

CARLES (46:48): en el seu debut amb els masques -no sabem si tornarà- es troba amb una mascada en tota regla: arribada super-justa a la cursa, escalfament amb motxilles... i quan acaba descobreix que el Patata no és un tipus massa normal...quina cara de por quan el va veure!

JOAN MARC ( 49:02): tot i no portar les bermudes surferes realitza una molt bona cursa i baixa de 50 minuts, tot i que es podria considerar-se negligència aquests 2 segons si no sabessim que no utilitza rellotge...QUIN MASCA!!!!!

JORGE (49:45 ): bravo Jorge!!!!! un sub 50 és tota una gesta digne de menció! i sense patir en excés... el proper repte quin serà? una mitja? una duatló de muntanya?

MAK (53:01): NEGLIGÈNCIA!!!!!!!!! per un segon no baixa de 53 i per 3 segons no fa marca personal!!!! però li perdonarem perquè ha tornat -després d'una temporada- a realitzar les marques que corresponen a la seva gran qualitat...

ARAN (1:05:01): com una formigueta i sense fer massa soroll va fent punts pels masques... poc a poc i amb bona lletra arribarà a baixar de l'hora? estem convençuts que si!!!

PUTAAAAAAAAAAAA (1:32:35): l'únic valent que s'atreveix amb la mitja marató i, a sobre fa marca personal!!!! ara si, ara si que el Puta ja ha superat el seu problema mental (el de les curses)....

FELICITATS A TOTS I TOTES I A ENTRENAR QUE D'AQUÍ A RES ESTEM A LA BEHOBIA!!!!!!!!

Crònica d’un repte Triatló olímpica Garmin Barcelona 2010

Em col·loco força endavant a la sortida, vaig decidit, tinc clar que he entrenat suficient l’aigua com per fer molts millors temps del que estava fent, penso, si em volen passar, que sigui per sobre, però avui no em quedo encallat amb el trànsit. Surto corrents uns 20m cap a la dreta, entro sol a l’aigua i apreto, al cap d’uns 50m miro a la dreta per on ve el gruix més gran, penso hòstia vaig primer! poc a poc comença a passar-me gent, però les sensacions són bones, no m’angoixo, no hiperventilo, i el més important és que he agafat un ritme de creuer. Vaig passant boies i més boies, començo a anar tocat i veig més gent al costat, per un moment penso que ja m’està atrapant molta gent de darrera, aixeco el cap i començo a veure gorros blaus i algun blanc, puta mare penso, vaig tan bé i concentrat que em passo uns 5m la boia a la que em de girar, enfilo l’últim tram a l’aigua començant a reservar una mica, per fir arribo a la vorera miro el gps i crec que marca 25:45, sento algú que m’anima però no arribo a identificar-lo, veig a l’Òscar que em dona consignes, començo a pujar per la rampa de la transició inacabable veig a l’Afri i les masques animant, passo molts cadàvers, de fet tinc un conat d’arcada, més igual avui no hi ha excuses ni xorrades, arribo a la bici em trec el neoprè, merda em queda enganxat al peu esquerre, aconsegueixo treure’l perdent 10’’ més dels que tocaria i amb una rampa al bessó a l’últim moment, continuo passant cadàvers aquesta vegada portant la bici, per fi surto de la T1. Pujo a la bici i començo a adelantar gent, veig molt globeros, però cap grup amb cara i ulls, per fi aconsegueixo agafar un grupet que no te mala pinta, estic gairebé mitja volta amb ells fins que veig que estic més fort, torno a veure l’Òscar que em diu que a l’aigua ja li fotia 4’ al Ronjol, un minut més del que jo m’esperava,jejeje... surto del grup a lo Indurain amb un altre noi fent relleus i aconseguim arribar a un altre grup, aquest si que es bo em poso a la cua i xupar roda, les corbes son un xou, hi ha autèntiques aglomeracions de gent intentant girar i en una de elles a la segona volta un mongòlic em talla, em quedo gairebé frenat i perdo el grup. Em busco la vida gairebé tota la tercera volta fins quan queden 4 Km que em passa un grup bo i m’hi enganxo fins al final, l’últim parcial que se es que li foto uns 8’, bufff . Surto a córrer, tinc el convenciment de que estic fent una bona cursa, com sempre el 1r Km es xungo però aconsegueixo fer-lo per sota de 4, ràpidament veig que no podré mantenir aquest ritme el 10 Km tot i que ho aconsegueixo fins al Km 5, al primer avituallament un pavo es frena davant meu en sec i me’l menjo, el seu Powerade se’m cau a sobre del trimono, formant un curiós conjunt de roba, beguda, suor i altres líquids corporals. A partir d’aquí fins l’arc de triomf passo els pitjors moments del matí, em fan mal les cames, començo a estar cansat, tinc un segon reflux,... em creuo amb el meu amic Fernando que ha sortit a l’onada d’abans, això em dona una mica de corda, passat l’arc de triomf agafo aigua al segon avituallament i me la tiro per sobre, començo a baixar pel Born, segons els meus càlculs els dies previs, per aquí m’hauria de creuar amb el meu arxienemic per acomplir el meu repte, però no el veig...passo pel costat del zoo, i en la distancia a prop d’on jo passaré el Km 8 i el creua amb el km 4, veig una ombra, un autèntic cadàver que es mou entre gent, si és ell, el meu arxienemic, aquell qui feia 42 dies havia gosat reptar-me en públic, llençant-me un guant a la cara... Ens creuem li dic que li estic fotent la vida, i continuo, me refet, només em queden 2 Km. Em creuo amb el Víctor l’aviso de que té la ombra 500m davant, però ell també va tocat, ja me creuat amb 2 dels 3 companys, penso per un moment on estarà el mongòlic nº3, suposo que no ens em creuat i li està anat be. Enfilo l’últim Km em trobo amb l’Òscar amb la bici seguint-me, m’apreta, fa que pugi una altra vegada el ritme i torni a baixar de 4. Ja arribo, queden 200m, trobo a tothom fins i tot a la Martina, ja no em pesa res, estic content, s’han acabat les series a l’aigua, córrer abans d’anar a dinar, o fer rodillo a la terrassa durant un bon temps. Miro el rellotge 2:06:25 un minut menys de la meva previsió ahir, i el total convenciment de que per segona vegada he guanyat una MASCAPOSTA.

Patata