CRÒNICA TRIATLO CALAFELL 2011

El passat diumenge 25 de setembre uns quants masques es van desplaçar a Calafell a fer la seva triatló (en dues distàncies Sprint i olimpica). Van disfrutar d'alló més en un dia esplèndid (potser una mica massa calor cap al final) i van finalitzar la temporada de triatlons amb molt bones sensacions i amb ganes de més. El circuit -tot i els canvis d'última hora- era força ràpid i còmode per rodar amb la bici i còrrer... S'ha de millorar alguna coseta, però tornarem!

ANXO I CALVOKABRON. Els dos van realitzar la triatló en distància Olímpica. A les 7 del matí es van trobar al port de Calafell amb cara de son i amb una mica de fred... Un cop a boxes descobreixen amb sorpresa que han canviat el segment de natació i el segment de cursa a peu, doncs... cap problema, si s'ha de fer es fa!
La part d'aigua la superan sense més incidències que "un parell" de cops, i en la part de bici els dos agafen un peloton que els fa portar un molt bon ritme i aconseguir no patir massa i arribar amb energies a la seva millor disciplina...
És aquí on el Calvo té un petit problema amb una jutge que el vol desqualificar, però després d'un canvi "amigable" d'opinions, aconsegueix seguir en competició; a la part de còrrer es troben de seguida els dos, i agafen un molt bon ritme de cursa que els permet avançar a cadàvers tota l'estona, el Calvo és el primer en llençar un atac, però és neutralitzat en el qm. 6, quan l'Anxo llença el seu atac que sembla definitiu, però el calvo revifa i el torna a atrapar al qm.8. És llavors quan es produeix un "pacto de caballeros" i decideixen arribar junt a meta amb un fantàstic crono de 2h24'. i amb un somriure a la cara de feina ben feta. FELICITATS ALS DOS!

La triatló Sprint va ser l'encarregada de veure la participació de tres masques LA LEO, EL ISIDRO I EL MANOLO. L'Isidro i el Manolo, van desapàreixer des de el primer moment, i només els vam veure a l'última volta de còrrer, això demostra la velocitat a la qual van realitzar la prova. Tot i que ells diuen que els hi falta entreno, van fer una magnífica competició i , si poguessin entrenar una mica més, estarien amb uns temps encara millors. FELICTITATS ALS DOS.
LA LEO (quina masca en tota regla!), no es va acabar de trobar del tot còmode, des de el principi de la triatló, masses cops a la seva millor part van fer que arribes una mica estressada a la part de bici on, al no poder agafar cap "pelotón", va patir més del que li hauria agradat, tot i així quan va arribar a la part de còrrer, va començar a avançar noies cadàvers i va acabar amb bones sensacions, gens cansada i amb ganes d millorar a la bici: el dimarts ja estava treballant al gimnàs! GRAN LEO, MOLT GRAN!

GRÀCIES A TOTS ELS SUPORTERS QUE VAN VENIR A FER FOTOS I A DONAR ÀNIMS, sense ells no seria possible tot això!

MATAGALLS MONTSERRAT 2011




Tots sabem que no hi ha una travessa, cursa, marxa, que sigui fàcil i acabar-la sempre és una incògnita. La travessa Matagalls - Montserrat (Mm), per que no dir-ho, és dura de collons.

El nostre grup el formàvem:
Juan (un corredor molt tranquil, però implacable si intentes “vacilar-lo” o passar-lo de males maneres. Quin patiment pujant el coll de Grua! )
Javi (és la llebre del grup, sempre marcant ritme, fins i tot quan va sol. Amb la nova samarreta semblava Marlon Brando en “Un tranvia Llamado deseo”)
Oscar (incombustible, i “pastillero”. No passaria un control antidopatge en una setmana)
Manolo (un home amb molt coratge, i fort, però amb un punt dèbil. No te l’escoltis mai al Javi!)
Sònia (un toc femení i de “glamour” dins del grup)
Jordi (una calculadora humana, mai s’ha de perdre el ritme de carrera, és vital per assolir objectius!)

A les 16:26 sortíem tots cinc de coll Formic -la Sònia es va afegir al grup més tard, amb molt bon criteri per cert- un pèl nerviosos, i amb moltes ganes de començar, per què feia massa calor per l’època de l’any.
Els primers 14 quilòmetres fins Aiguafreda els varem fer corrents, jo acollonit, no em creia el que passava, i sort del Juan que em va tranquil.litzar:
-Jordi tranquil, això és normal. Però si falten 69 quilòmetres!. Bé, és un bon número.

Cap el quilòmetre 36 el Manolo comença a tenir rampes, i l’ Oscar perd la tarja dels controls. Buf! anem bé!. Això es posa interessant.
A St. Llorenç Savall, fem un “reset”, en tota regla. Entrem a un bar demanem cafès, seiem, i ens canviem de samarretes, pantalons, i mitjons. Ara és quan l’ Oscar i Juan treuen tot l’arsenal de pastilles a sobre de la taula, i la crema de la Sònia és “mano de santo”. Apa! a córrer, que només queden 41 quilòmetres.

Que pot passar més?, doncs baixant de nit per una pista el Javi, fot un crit al Manolo, i aquest del “susto” cau fulminat d’un esquinç al turmell. Això era pel quilòmetre 54. Per acabar-lo de rematar el Javi, amb molta delicadesa i sense cridar, li ordena:
-Manolo, que te parece si trotamos un poco,...

Jo creia que el matava. Juan s’ho mirava, suposo que ja ha vist de tots colors, i la Sonia ja començava a pensar, si ha sigut un error canviar de companys. l’ Oscar més preocupat en no tornar a perdre la nova tarja. I jo que voleu que us digui, tot un espectacle!, només falta que surtin els nans i els caps grossos.

Després de deixar a Manolo, Juan com posseït pel dimoni arrenca a córrer, pujant el coll de Grua, tots callem i sortim disparats darrera d’ell. Quin ritme!, la Mm és de bojos. Un cop tornem a la calma, tan sols queda seguir endavant, però sense baixar el ritme, i ja m’encarrego jo, que això no passi:
-Oscar!, com tenim la mitja?, pregunto.
-Calla, no se lo digas, vete a tomar por..... diu Javi molt emprenyat.

Arribant a Monistrol, i veure les muntanyes de Montserrat molt a prop, les cames tornen a revifar, i com no podia ser d’un altra manera, fem servir la famosa frase lapidària:
-Tonto, l’ últim.
Nota informativa: L’ús dels lavabos públics en el monestir de Montserrat pot comportar un risc potencial per a la salut pública, i no reuneixen unes característiques i condicions higienico-sanitàries adequades. Segons han comunicat les autoritats sanitàries municipals, després de comprovar que a les 6:00 A.M., dos desconeguts es van endinsar als lavabos per rentar-se els peus.

JORDI OROZCO

CRÒNICA CURSA DE LA MERCÈ 2011

Aquest diumenge 18 de Setembre es va celebrar la 33a Cursa de la Mercè, una autèntica clàssica de l'atletisme popular de Barcelona. Amb les aventatges i els inconvenients que té una cursa d'aquesta mena, però s'ha de valorar com el que és: una festa de l'atletisme. Amb un recorregut força planet (aquell últim quilòmetre pel Paral.lel...) i amb una bona organització -tot i els 14000 inscrits- és una bona oportunitat per fer bones marques (si pots sortir bé) i també un bon lloc per còrrer si no vols trobar-te sol, sigui quin sigui el teu ritme. És cert que, segurament han arribat al límit d'inscripcions que poden gestionar amb aquest recorregut, a veure l'any vinent com ho fan...

Un munt de masques i companys de masques es van desplaçar a les fonts de Montjuic a disfrutar d'aquest matinal atlètic, tot i que la xafogor va fer que suessim més del que algú volia...
Destacar dels masques vàries coses:

LA GRAN TORNADA DEL BOB I DEL PEP, sabem que aquest any ha estat dur, però tornar a veure'ls en una cursa, ens anima i ens alegra a tots, ben tornats nois!

LA GRAN MARCA PERSONAL DEL NASCLETE, a aquest ritme aquest masca entrarà a l'èlit de l'atletisme català...FELICITATS PAIO!

EL PAJARON HISTÒRIC DEL MARIO, que a paral.lel, i a falta de 200 metres va haver de parar dues vegades...grandiós!

LA MARCA PERSONAL DEL JORGE, es nota els entrenos que està fent, i això que només ha vingut un dia a fer sèries...

ELS CRITS DEL PATATA, a la sortida insultant al "senyor" Hereu, amb el crit: no heu deixat ni un duro a la caixa cabrons!!!! (personalment vaig veure com l'exalcalde mirava cap a on estàvem nosaltres).

EL DEBUT (gran debut) del DANI com a Masca.

EL RESORGIMENT DE LA GISE, que desprès de la mala estona que va passar a Poble Nou, es retroba amb les bones sensacions a la Mercè, va ser un accident Gise!

Pel que fa als temps:

CALVOKABRON (38:28) NASCLETE (38:40) ANXO (39:01) IBAN (40:45) PUTA (41:12) DANI (41:44) JOANET (42:12) BOB (42:30) ALEJO (42:47) MARIO (42:53) PATATA (43:19) BERNIE (44:36) CARLES ROSELL (45:26) MAURA (46:50) JORGE (46:54) TORI (47:19) JUAN (48:22) LEO (50:17) MITCH (50:25) MAK (50:36) GISE (54:49)PAQUI (57:12) FORMIGUETA I AVI (1:00:12)

També van aprofitar que aquesta cursa és fesiva, per fer-la caminant l'Animadora i la Marta amb cotxet portant al Miquel... primera Mercé del Miquel, que amb 3 anyets debuta en aquesta cursa i sabem que no serà la última!!!

FELICITATS A TOTS I TOTES....Mare meva quin inici de temporada tan prometedor!!!!

CRONICA CURSA DEL POBLE NOU 2011

El passat 11 de Septembre es va celebrar la ja tan mítica cursa del barri del Poble Nou. Una cursa que encara conserva el caliu de cursa de barri, amb les coses bones que això comporta...I on el circuit no massa agradable i maco es compensa sobradament amb la rebuda final a la linea d'arribada: botifarra, gelat, iogurt, vinatxo peleon... En definitiva una bona cursa per iniciar la temporada (per aquells i aquelles que han parat, ja que hi ha masques que no han parat en tot l'estiu...)



Destacar un parell de coses: la gran quantitat de cadàvers que vam tenir (causats segurament per la calor... oi Gise?) i el gran debut del JOAN, que en la seva primera cursa com a masca, se'n duu a casa dos premis: PRIMER CLASSIFICAT DE LA SEVA CATEGORIA i una llaga històrica al peu ja que estrena mitjons i bambes el dia de la cursa: UN BON MASCA QUE DEBUTA AMB MASCADA. FELICITATS JOAN!!!!!



Destacar també la gran actuació del Nascelte que ja es pot considerar (encara que ell no ho vulgui) un primera espasa en tota regla -ara esperem que la presió no pugui amb ell- i que es compri d'una vegada uns pantalons com cal.



PEL QUE FA A LA RESTA:



ANXO (39:02) NASCLETE (39:05) TIRIS (39:30) ALEJO (40:38) PUTA (40:54) MARIO (42:58) JOAN (43:40) JUAN (47:28) SARABARCA (49:16) MAK (49:31) VICTOR (50:23) MITCH BUCANAN (50:25) LEO (51:14) KAISER (55:59) GISE (1:00:02)




Dir també que el CARLES ROSSELL aquest cap de setmana va anar a Viladecans a descobrir una nova cursa de 10 qms. De la qual dóna bones referències tot i que ens diu que no és del tot planeta, però que està organitzada amb molt bon tracte i amb poquets corredors, cosa que sempre és d'agraïr.



FELICITATS A TOTS! I ENS VEIEM A LA MERCÈ!





RUTA LA GARRIGA-AIGUAFREDA
























El dissabte 3 de setembre amb la intenció de preparar la Mm (Matagalls-Montserrat), una colla de Mm's (Masques-Muntanyeros) sortiem de la Garriga per fer 19 kms fins a Aiguafreda passant pels Cingles del Bertí. Tot i que a la convocatòria quedava molt clar que solsament era caminar, sembla que alguns de nosaltres encara no té clar la diferència entre caminar i corre. Amb un temps aprox. de 2h 40' varem acabar el recorregut, i això només pot tenir un final feliç, l'esmorzar a Aiguafreda.

Paticipants: (foto de l'esmorzar d'esquerra a dreta) Javi, Pedro, Juan, Oscar, Vicente, i Jordi




















Dinar d'inici de temporada.


Hola a tots!

Comença una nova temporada, amb un nombre rècord de masques!


Per inaugurar-la, hem pensat fer un dinar de germanor el proper dia 17 18 de setembre després de la cursa de la Mercè, a la que esperem que us hi apunteu tots!

Aprofitarem per parlar de temes del club, possibles curses, incorporacions, patrocinis, calendari...

El lloc està encara per decidir, i es farà en funció de la gent que decideixi apuntar-s'hi.

Tots els que us volgueu apropar a dinar feu un comentari en aquesta entrada, i indiqueu si vindreu acompanyats. Animeu-vos!

Fins aviat!

Mak.