Aquest cap de setmana passat dos membres del Lèmur Lila masques, Kaiser i Missis, van decidir anar a fer uns tastets gastronòmics a les comarques ponentines del nostre estimat país.
Dissabte, al menut poblet d'Alinyà (Alt Urgell), al restaurant Cal Celso, varen caure uns excel·lents trinxats, estofats de civet de senglar i galls de pagès al forn, tot això acompanyat d'uns magnífics trumfos del Pirineu. Per a llepar-se'n els dits!
 |
| El paradís de les essències gastronòmiques a tocar de la Muntanya d'Alinyà |
L'atenció i el tracte de la mestressa exquisits! I l'estampa del padrí i el nét voltant amunt i avall varen acabar d'amarar la jornada gastronòmica d'un toc casolà, familiar i dolçament rural!
Diumenge, a 0 graus centígrads, varem decidir baixar cap a la Plana, en concret a la capital lleidetana, dit d'altra manera, Lleida! Allà anàrem a moure el bigoti a Casa Martí, a recer de la meravellosa Seu Vella. Sense ni adonar-nos-en ja ens havíem cruspit uns caragols plans de la terra i unes guatlles a la brasa (oh! em fan embogir!).
El tracte potser no va ser tan càlid, però va tenir l'exotisme sobri dels països de l'Est!
I un cop havent gaudit d'aquestes fantàstiques menges per les Terres de Ponent, els dos gormands van decidir tornar, tot xino-xano cap a la vila de Sant Andreu de Palomar!
Bon profit!
Ah, per cert, entre teca i teca ens varem animar a córrer la XXI Pujada a la Seu Vella de Lleida!
El petit desgavell organitzatiu de la sortida (va acabar començant 10 minuts tard) no va malmetre les bones sensacions d'aquesta veterana cursa! Des de les vistes panoràmiques de la ciutat des de la Seu Vella, als senderons de terra entre aiguamolls del Parc de la Mitjana, sempre acompanyats per les ribes del Segre, i acabant en un darrer quilòmetre infernal en la pujada del Carrer Major fins a la Seu Vella altre cop (amb cronometratge exclusiu per a la pujada) fan d'aquesta una cursa diferent, variada i original!
Kaiser: 50:59 - Malgrat que a l'inici era impossible esprintar, malgrat la pujada infernal, malgrat els 100 metres reconeguts oficinalment de distància, es casca un temps que el situa a la "pole" per a superar la seva marca personal dels 10 kms -.
Blacko (amic del germà del Missis): 54:56 - Tot i no entrenar massa aguanta dignament la pujada a la Seu Vella aconseguint el segon lloc del grup! -.
Pep (cosí del Missis): 55:29 - Malgrat sortir de farra el divendres i no anar a dormir fins a les 9 del matí del dissabte. Malgrat arribar aquella hora, dorm 4 hores i se'n va a jugar a futbol el dissabte. Malgrat això, es lleva ben d'hora el diumenge per anar a fer LA SEVA PRIMERA CURSA! I tot i patir força a partir del quilòmetre 7-8 treu la seva vena ponentina i fa un temps fantàstic. El dia que senti el cap pot esdevenir un fantàstic atleta!
Missis: 55:29 - Acompanya el seu cosí Pep en la seva pèrdua de virginitat atlètica. A la sortida diu, anirem a 5:30. Temps mig final de cursa: 5:30... un rellotge suís!
Germà del Missis: 58:15 - Malgrat no entrenar mai ni de conya, malgrat patir un fort mal de genoll des del quilòmetre 5 i dir "plego", no ho fa, no es rendeix i es casca uns darrers quilòmetres dolorosos (amb pujada inclosa) que el mantenen en un digníssim temps! Quan hagi visitat al podòleg (i entreni un xic) els dolors despareixeran i les marques milloraran!
Ara sí, passi-ho bé!
El tracte potser no va ser tan càlid, però va tenir l'exotisme sobri dels països de l'Est!
I un cop havent gaudit d'aquestes fantàstiques menges per les Terres de Ponent, els dos gormands van decidir tornar, tot xino-xano cap a la vila de Sant Andreu de Palomar!
Bon profit!
...
Ah, per cert, entre teca i teca ens varem animar a córrer la XXI Pujada a la Seu Vella de Lleida!
El petit desgavell organitzatiu de la sortida (va acabar començant 10 minuts tard) no va malmetre les bones sensacions d'aquesta veterana cursa! Des de les vistes panoràmiques de la ciutat des de la Seu Vella, als senderons de terra entre aiguamolls del Parc de la Mitjana, sempre acompanyats per les ribes del Segre, i acabant en un darrer quilòmetre infernal en la pujada del Carrer Major fins a la Seu Vella altre cop (amb cronometratge exclusiu per a la pujada) fan d'aquesta una cursa diferent, variada i original!
Kaiser: 50:59 - Malgrat que a l'inici era impossible esprintar, malgrat la pujada infernal, malgrat els 100 metres reconeguts oficinalment de distància, es casca un temps que el situa a la "pole" per a superar la seva marca personal dels 10 kms -.
Blacko (amic del germà del Missis): 54:56 - Tot i no entrenar massa aguanta dignament la pujada a la Seu Vella aconseguint el segon lloc del grup! -.
Pep (cosí del Missis): 55:29 - Malgrat sortir de farra el divendres i no anar a dormir fins a les 9 del matí del dissabte. Malgrat arribar aquella hora, dorm 4 hores i se'n va a jugar a futbol el dissabte. Malgrat això, es lleva ben d'hora el diumenge per anar a fer LA SEVA PRIMERA CURSA! I tot i patir força a partir del quilòmetre 7-8 treu la seva vena ponentina i fa un temps fantàstic. El dia que senti el cap pot esdevenir un fantàstic atleta!
Missis: 55:29 - Acompanya el seu cosí Pep en la seva pèrdua de virginitat atlètica. A la sortida diu, anirem a 5:30. Temps mig final de cursa: 5:30... un rellotge suís!
Germà del Missis: 58:15 - Malgrat no entrenar mai ni de conya, malgrat patir un fort mal de genoll des del quilòmetre 5 i dir "plego", no ho fa, no es rendeix i es casca uns darrers quilòmetres dolorosos (amb pujada inclosa) que el mantenen en un digníssim temps! Quan hagi visitat al podòleg (i entreni un xic) els dolors despareixeran i les marques milloraran!
Ara sí, passi-ho bé!
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada