Després d'unes setmanes recuperant, l'Albert Pinell i en Jordi Maura, hem atacat amb una nova cursa de muntanya, aquest cop a Vacarisses...la cursa de la campana.
Enguany ha estat la quarta edició. Un campanar datat del segle setze i és l'element que dóna "la campanada" de sortida. Tots els corredors resten en un silenci absolut per escoltar el toc de la primera campanda per començar a córrer.
La cursa ha estat organitzada per corredors.cat sense control de xip. El control es cantava dient qui havia arribat abans de qui, deu ser una solució pels temps de crisi...
El dia era prometedor, sol, dia radiant, sol i més sol. Tant sol que el Jordi va acabar estomacat per l'astre rei.
La cursa comptava un total de 14,5km, amb un recorregut de 5% per asfalt, 60% per pistes i la resta per corriols.
Començava amb un km que servia d'escalfament, un segon km de pujada, i després d'una recuperació per terreny pla i lleugera baixada, a partir del km4, continua pujada fins el km10. A partir d'aquí, un tram de 4 km de baixada, tot per corriols tècnics fins a Vacarisses, on allà ens esperaven els últims 500mt de pujada.
Van sortir tots dos a un bon ritme, i ben aviat es van trobar amb la dura realitat: el SOL....Aquí va ser on va petar el Jordi, del km 6 al 9 va patir els efectes del sol i de la dura pujada. La hidratació era bàsica...Vam beure al voltant del litre i mig d'aigua durant la cursa. L'Albert va tenir bones sensacions, i va gaudir d'un recorregut exigent i bonic. A més com a bon company esperava i recomanava que fer al Jordi.
Arribem al km10. Des de l'organització se'ns avisa que estem a l'última rampa, ...doncs no!!! No era la última!!! Si no que van ser-ne 3 d'últimes rampes...i molt dures i amb fort desnivell vertical....I a més, el Sol seguia matxacant de valent.
Per fi arribem a la part que l'Albert esperava per gaudir, i a la vegada aprofitar per posar a prova el seu genoll... era el torn de la baixada per corriols!!!... El Jordi mentrestant es va recuperar força, i gràcies a l'ombra, va fer una bona baixada...Entre salt i salt, ens anaven fent alguna fotografia pel record.
A l'arribar al poble, tocava l'últim esforç on molts corredors patirien força. Al final uns temps molt correctes per ser una cursa de muntanya 1h30min l'Albert i 1h 33min el Jordi.
Com tota cursa de muntanya un bon esmorzar amb força líquid, síndria, entrepà de butifarra i coca de pinyons. Una dutxa d'aigua freda ens va servir per recuperar-nos.
Una cursa per poder afegir al calendari de curses per pròxims anys per la bona vista cap a Montserrat, amb varietat de recorregut i força exigent.
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada