Bon dia,
tot i que no se m'ha perdut res a la Mercè i que el resultat de l'equació de Robert (com tots sabeu és l'equació que utilitzo per veure a quina cursa m'apunto i a quina no - x= preu cursa/distància en km · Regals - bé, com ja sabeu aquesta és la versió simplificada, la real és molt més llarga amb multiples factors com el quocient de Robert, que ara mateix no tinc temps per explicar) no és de les millors puntuades, m'he inscrit!!
Heu quedat per anar-hi?? Ens trobem a plaça espanya??
Apa!!
Salut!!
Frase Fulminant
Des de aquí proposo el següent:
La samarreta MASCA hauria de portar el Nom del club i una frase fulminant (es diu fulminant a tota la frase que llegida et trenqui la concentració del corredor rival).
Des de aquesta entrada els masques poden dir la seva frase fulminant amb un comentari. Quan en tinguem suficients, farem uns selecció de les més fulminants i aquestes seran votades amb una enquesta a la web.
Perquè és feu una idea de com seria el dors de la samarreta:
Crònica: 1r Triatló de la Dona de Barcelona
Aquest passat diumenge va tenir lloc el 1r Triatló de la Dona de Barcelona, una edició super-sprint que va consistir en superar 300m nedant al llac del Parc de l’Espanya Industrial, 8km en bici per la Carretera de Sants i 2km corrent en un circuit laberíntic al propi Parc.
Dues masques (Arantxa i Mak) ens vam decidir a participar. Eren molts els reptes que ens suposava presentar-nos a aquesta prova però en destacaré dos: trencar la barrera psicològica de – “Ui, això de la triatló sembla molt complicat i dur, no ho podré fer mai!” i superar el pas per l’aigua del llac sense morir intoxicades. Sens dubte aquest segon desafiament va ser molt més dur.
La prova va tenir alguns problemes organitzatius propis d’una primera edició en la que no es comptava amb la logística necessària per atendre 240 fèmines inexpertes, com per exemple habilitar un número suficient de lavabos per a noies i dones de tots els grups i condicions.
L’entrega de dorsals va començar mitja hora més tard del previst però tot i així i malgrat el que semblava en un principi, a les 9 en punt es donava la sortida al primer grup de triatletes. L’Arantxa sortia en el 6è grup i la Mak en el 7è, cada sortida espaiada en 1 minut. Els nervis s’anaven accelerant a mida que s’apropava el moment de la sortida. Per sort abans de començar ens trobem el nombrós grup d’animadors que han vingut a donar suport i que destensen una mica el moment, injectant els necessaris ànims previs a la sortida.
La Mak i l'Arantxa abans de començar.
Ens situem a les grades al costat del llac i tornen les papallones. Es dona la sortida al primer grup. Això ja no ho para ningú.
Vista de la primera sortida de triatletes.
El pas per l’aigua, que devia fer uns 60cms de profund, d’un color verd-marronós i amb un fort olor a ranci, va ser sortosament més curt del previst: 200m de patiment que vam fer com vam poder, mig caminant, mig nedant a braça, mig practicant crol. Sortir de l’aigua va ser un veritable alleujament però no vam poder evitar pensar - “Ai que això no comença bé...”.
Després d’una transició prou llarga, va començar el circuit de bici. Consistia en 4 voltes de 2km al llarg de la carretera de Sants. No cal dir que el comptatge de les voltes estava totalment supeditat a l’esportivitat de les triatletes, i hem de dir que vam detectar algunes fraudulències. Les dues coincidim en què va ser un rodatge prou fàcil, en el que potser sobrarien els girs de 180º, del que vam sortir il•leses malgrat un petit incident de la Mak amb el cordill de la bamba i el quadre de la bicicleta que no va tenir conseqüències.
Després d’una altra transició que es va fer eterna, començava la part en la que teòricament estàvem més preparades: córrer. Els primers moments van ser molt durs, però els crits de suport de la comitiva van fer una mica més fàcils aquests 2100 m finals de circuit enrevessat on ens esperava una arribada molt aplaudida.
Al final, una experiència més que positiva, en la que ja es van començar a plantejar nous reptes (“Què, ara una sprint, no?”) i que sens dubte la presència del grup d’animadors i del suport rebut van fer que fos una experiència compartida i mai suficientment agraïda, i jo no sé com es devia sentir la que va guanyar, però no crec que jo em senti menys feliç que ella d’haver completat això que fa un any em semblava una utopia.
N’hi haurà més, però per si no n'hi ha, deixo unes fotos pel record!
Mak.
Dues masques (Arantxa i Mak) ens vam decidir a participar. Eren molts els reptes que ens suposava presentar-nos a aquesta prova però en destacaré dos: trencar la barrera psicològica de – “Ui, això de la triatló sembla molt complicat i dur, no ho podré fer mai!” i superar el pas per l’aigua del llac sense morir intoxicades. Sens dubte aquest segon desafiament va ser molt més dur.
La prova va tenir alguns problemes organitzatius propis d’una primera edició en la que no es comptava amb la logística necessària per atendre 240 fèmines inexpertes, com per exemple habilitar un número suficient de lavabos per a noies i dones de tots els grups i condicions.
L’entrega de dorsals va començar mitja hora més tard del previst però tot i així i malgrat el que semblava en un principi, a les 9 en punt es donava la sortida al primer grup de triatletes. L’Arantxa sortia en el 6è grup i la Mak en el 7è, cada sortida espaiada en 1 minut. Els nervis s’anaven accelerant a mida que s’apropava el moment de la sortida. Per sort abans de començar ens trobem el nombrós grup d’animadors que han vingut a donar suport i que destensen una mica el moment, injectant els necessaris ànims previs a la sortida.
La Mak i l'Arantxa abans de començar.
Vista de la primera sortida de triatletes.El pas per l’aigua, que devia fer uns 60cms de profund, d’un color verd-marronós i amb un fort olor a ranci, va ser sortosament més curt del previst: 200m de patiment que vam fer com vam poder, mig caminant, mig nedant a braça, mig practicant crol. Sortir de l’aigua va ser un veritable alleujament però no vam poder evitar pensar - “Ai que això no comença bé...”.
Després d’una transició prou llarga, va començar el circuit de bici. Consistia en 4 voltes de 2km al llarg de la carretera de Sants. No cal dir que el comptatge de les voltes estava totalment supeditat a l’esportivitat de les triatletes, i hem de dir que vam detectar algunes fraudulències. Les dues coincidim en què va ser un rodatge prou fàcil, en el que potser sobrarien els girs de 180º, del que vam sortir il•leses malgrat un petit incident de la Mak amb el cordill de la bamba i el quadre de la bicicleta que no va tenir conseqüències.
Després d’una altra transició que es va fer eterna, començava la part en la que teòricament estàvem més preparades: córrer. Els primers moments van ser molt durs, però els crits de suport de la comitiva van fer una mica més fàcils aquests 2100 m finals de circuit enrevessat on ens esperava una arribada molt aplaudida.
 L'Arantxa corrent |  La Mak corrent |
N’hi haurà més, però per si no n'hi ha, deixo unes fotos pel record!
Mak.
CRÒNICA MATADEPERA
El dissabte dia 4 per la tarda 8 masques es van apropar a Matadepera a realitzar la cursa de la seva festa major. Quina cursa tan dura! dues voltes de 5 qms. amb uns pujadotes... amb un circuit xulo i amb un gran "ambient" sobretot en el públic (oi nois?). Els masques van notar que estem a prinicpi de temporada i es va fer més dura del que ja de per si era...XALE (40:59) el masca que està en més bona forma de tots, es passa la nit sense dormir (putu red bull) es casca 50 qms en bici pel matí i destrossa a tots els masques per la tarda, QUIN ANIMAL!
TIRIS (42:27) utilitzant la tècnica de les passetes curtes a les pujades aconsegueix sobreviure a un connato de "pàjara" a la segona volta...
ANXO (42:51) continua l'escalada del tirà, no la fa a tope, tot i que pateix i ja presenta "el asalto" al sub 37. Aquest any ho aconseguirà, està fent una pretemporada molt ben pensada.
PUTA (44:23) amb un primer quilometre estratosfèric continua amb una bona progressió que el portarà (si millora el seu cap) a assolir un sub 40 aquest any.
NASCLETE (46:12) si busqueu al diccionari la paraula pajarón us sortirà la foto del Nabete, mare meva! es va passar una hora callat després de la cursa...intentant recuperar les forces...ànim Nasclete et necessitem al màxim nivell.
BOB TROCANDER (48:18) es pren la cursa amb calma per veure com es comporta el seu troqui, i veu que encara no està recuperat, paciència Bob, paciència...
MISSIS (52:51) finalitza la cursa i la seva frase és: NECESSITO ENTRENAR, feia temps que a Matadepera no es veia un cadàver tan gran a la cursa...missis tranquil, pensa que la cursa era dura, dura...
KAISER (57:31) en la primera cursa de l'any, el Kaiser es comporta amb molta dignitat i dóna tot el que té, no pateix i disfruta de les vistes de Matadepera, gran Kaiser gran, ens alegrem de la teva tornada.
Tot es va rematar amb un fantàstic sopar d'inici de temporada en que van començar a sorgir els primers reptes per aquest "curs" que comença!
ÀNIMS A TOTS I TOTES estem segurs que aquesta serà una màgnifica temporada!!!!
CURSES PER COMENÇAR TEMPORADA!!!!!
JA TORNEM A SER AQUÍ!!!!Ja tornem a treballar, ja tornen els entrenos, ja tornen les curses...
Tot i que alguns masques ja han debutat aquesta temporada a Ripollet, venen les noves curses del mes...
Vam dir de debutar dissabte 4 a les 19:00 a Matadapera amb cursa i sopar despres...qui s'apunta?http://www.mitjaterrassa.com/Inscripcions/tabid/54/language/ca-ES/Default.aspx
Després ja ve la mítica cursa de Poble Nou, amb la seva botifarrada final, el dia 12 (mateix dia que la Mak i l'Arantxa debuten en la triatló...) es fa aquesta cursa de tan bon record per tots els masques
http://atletisme.com/cursesol/1009poblenou/
I ja en dia 19 la MERCÉ!!!!! aquí si que us vull veure a tots i totes, no hi ha excusa, em de ser quants més millor...recordeu que puntua triple, i són només 5 "eurus" ehhhhh!!!!!
http://www.championchip.cat/inscripcionsExp/inscripcion.asp?carrera=140
I recordeu que ja han començat els entrenos a les 19:00 al fabra, que l'any passat vam trobar a faltar molta gent a final de temporada....
JA ANIREU DIENT!!!!