Mitja Vall del Congost

Aquest diumenge, en Jordi Maura i jo vam fer la Mitja Marató de la Vall del Congost a Aiguafreda.... Per mi era la meva 1ª Cursa de muntanya, i he de reconèixer que la vaig gaudir des del 1er minut. 15 dies després de la Marató, una competició d'aquest tipus, potser no era el més indicat per recuperar-se, per el que la idea inicial era prendre-me-la com una excursió amb pitrall....Per tant vam decidir sortir dels últims, i amb la calma....El dia, ideal....sol, ni un núvol...

El perfil de la cursa era duríssim, amb un desnivell total acumulat de +1.900m.... De principi, tot pujada fins al km 9...i a partir del km 1 ja començavem a caminar...corriols i camins amb inclinacions de +45º,... fila de un,...i amb aturades constants.... Per fer els 1ers 7Km, gairebé 1h30', i quasi 2h fins l'avituallament del 9Km (cota màxima)...uns minuts de pausa per menjar i hidratar-se (l'avituallament era completíssim) i per disfrutar de les vistes,.... i a llançar-se muntanya avall a tota "òstia"...pedres, fang, rius, aigua...tot baixada fins el 15km,...i torne'm-hi...1 km de pujada (caminant)..., 1 de baixada de kamikaze total (com a bon masca...:-)

Al final, vaig acabar amb 3h28', i en Jordi amb 3h41' (acompanyava a un amic seu a qui va visitar l'home del Mazo...jeje)

Butifarrada per recuperar-se....ambient inmillorable... la organització, excel.lent,....avituallaments molt ben sortits...

En Resum....REPETIRÉ!!!!

Albert Pinell Hernández.

---

Dura, molt dura.

No afegeixo res més a la crònica de l'Albert, només comentar que havíem d'atravessar un riu, i aqest riu portarà molta o poca aigua? Vés per on el riu el vam atravessar 4 vegades. Vam arribar a demanar atravessar-lo més cops pel munt de fang que portàvem arrossegant! les bambes es quedaven enganxades al fang! no exagero.

Ha estat una gran cursa. Pedres esmolades o rodones, fang, sorra, aigua, pendents de forta pujada i baixades sense adherència.

Si vam tardar el que vam tardar quan tardarem per fer la marató? un altre any serà.

Jordi Maura.