CRÒNICA TRIATLO CALAFELL 2011

El passat diumenge 25 de setembre uns quants masques es van desplaçar a Calafell a fer la seva triatló (en dues distàncies Sprint i olimpica). Van disfrutar d'alló més en un dia esplèndid (potser una mica massa calor cap al final) i van finalitzar la temporada de triatlons amb molt bones sensacions i amb ganes de més. El circuit -tot i els canvis d'última hora- era força ràpid i còmode per rodar amb la bici i còrrer... S'ha de millorar alguna coseta, però tornarem!

ANXO I CALVOKABRON. Els dos van realitzar la triatló en distància Olímpica. A les 7 del matí es van trobar al port de Calafell amb cara de son i amb una mica de fred... Un cop a boxes descobreixen amb sorpresa que han canviat el segment de natació i el segment de cursa a peu, doncs... cap problema, si s'ha de fer es fa!
La part d'aigua la superan sense més incidències que "un parell" de cops, i en la part de bici els dos agafen un peloton que els fa portar un molt bon ritme i aconseguir no patir massa i arribar amb energies a la seva millor disciplina...
És aquí on el Calvo té un petit problema amb una jutge que el vol desqualificar, però després d'un canvi "amigable" d'opinions, aconsegueix seguir en competició; a la part de còrrer es troben de seguida els dos, i agafen un molt bon ritme de cursa que els permet avançar a cadàvers tota l'estona, el Calvo és el primer en llençar un atac, però és neutralitzat en el qm. 6, quan l'Anxo llença el seu atac que sembla definitiu, però el calvo revifa i el torna a atrapar al qm.8. És llavors quan es produeix un "pacto de caballeros" i decideixen arribar junt a meta amb un fantàstic crono de 2h24'. i amb un somriure a la cara de feina ben feta. FELICITATS ALS DOS!

La triatló Sprint va ser l'encarregada de veure la participació de tres masques LA LEO, EL ISIDRO I EL MANOLO. L'Isidro i el Manolo, van desapàreixer des de el primer moment, i només els vam veure a l'última volta de còrrer, això demostra la velocitat a la qual van realitzar la prova. Tot i que ells diuen que els hi falta entreno, van fer una magnífica competició i , si poguessin entrenar una mica més, estarien amb uns temps encara millors. FELICTITATS ALS DOS.
LA LEO (quina masca en tota regla!), no es va acabar de trobar del tot còmode, des de el principi de la triatló, masses cops a la seva millor part van fer que arribes una mica estressada a la part de bici on, al no poder agafar cap "pelotón", va patir més del que li hauria agradat, tot i així quan va arribar a la part de còrrer, va començar a avançar noies cadàvers i va acabar amb bones sensacions, gens cansada i amb ganes d millorar a la bici: el dimarts ja estava treballant al gimnàs! GRAN LEO, MOLT GRAN!

GRÀCIES A TOTS ELS SUPORTERS QUE VAN VENIR A FER FOTOS I A DONAR ÀNIMS, sense ells no seria possible tot això!

Crònica d’un repte Triatló olímpica Garmin Barcelona 2010

Em col·loco força endavant a la sortida, vaig decidit, tinc clar que he entrenat suficient l’aigua com per fer molts millors temps del que estava fent, penso, si em volen passar, que sigui per sobre, però avui no em quedo encallat amb el trànsit. Surto corrents uns 20m cap a la dreta, entro sol a l’aigua i apreto, al cap d’uns 50m miro a la dreta per on ve el gruix més gran, penso hòstia vaig primer! poc a poc comença a passar-me gent, però les sensacions són bones, no m’angoixo, no hiperventilo, i el més important és que he agafat un ritme de creuer. Vaig passant boies i més boies, començo a anar tocat i veig més gent al costat, per un moment penso que ja m’està atrapant molta gent de darrera, aixeco el cap i començo a veure gorros blaus i algun blanc, puta mare penso, vaig tan bé i concentrat que em passo uns 5m la boia a la que em de girar, enfilo l’últim tram a l’aigua començant a reservar una mica, per fir arribo a la vorera miro el gps i crec que marca 25:45, sento algú que m’anima però no arribo a identificar-lo, veig a l’Òscar que em dona consignes, començo a pujar per la rampa de la transició inacabable veig a l’Afri i les masques animant, passo molts cadàvers, de fet tinc un conat d’arcada, més igual avui no hi ha excuses ni xorrades, arribo a la bici em trec el neoprè, merda em queda enganxat al peu esquerre, aconsegueixo treure’l perdent 10’’ més dels que tocaria i amb una rampa al bessó a l’últim moment, continuo passant cadàvers aquesta vegada portant la bici, per fi surto de la T1. Pujo a la bici i començo a adelantar gent, veig molt globeros, però cap grup amb cara i ulls, per fi aconsegueixo agafar un grupet que no te mala pinta, estic gairebé mitja volta amb ells fins que veig que estic més fort, torno a veure l’Òscar que em diu que a l’aigua ja li fotia 4’ al Ronjol, un minut més del que jo m’esperava,jejeje... surto del grup a lo Indurain amb un altre noi fent relleus i aconseguim arribar a un altre grup, aquest si que es bo em poso a la cua i xupar roda, les corbes son un xou, hi ha autèntiques aglomeracions de gent intentant girar i en una de elles a la segona volta un mongòlic em talla, em quedo gairebé frenat i perdo el grup. Em busco la vida gairebé tota la tercera volta fins quan queden 4 Km que em passa un grup bo i m’hi enganxo fins al final, l’últim parcial que se es que li foto uns 8’, bufff . Surto a córrer, tinc el convenciment de que estic fent una bona cursa, com sempre el 1r Km es xungo però aconsegueixo fer-lo per sota de 4, ràpidament veig que no podré mantenir aquest ritme el 10 Km tot i que ho aconsegueixo fins al Km 5, al primer avituallament un pavo es frena davant meu en sec i me’l menjo, el seu Powerade se’m cau a sobre del trimono, formant un curiós conjunt de roba, beguda, suor i altres líquids corporals. A partir d’aquí fins l’arc de triomf passo els pitjors moments del matí, em fan mal les cames, començo a estar cansat, tinc un segon reflux,... em creuo amb el meu amic Fernando que ha sortit a l’onada d’abans, això em dona una mica de corda, passat l’arc de triomf agafo aigua al segon avituallament i me la tiro per sobre, començo a baixar pel Born, segons els meus càlculs els dies previs, per aquí m’hauria de creuar amb el meu arxienemic per acomplir el meu repte, però no el veig...passo pel costat del zoo, i en la distancia a prop d’on jo passaré el Km 8 i el creua amb el km 4, veig una ombra, un autèntic cadàver que es mou entre gent, si és ell, el meu arxienemic, aquell qui feia 42 dies havia gosat reptar-me en públic, llençant-me un guant a la cara... Ens creuem li dic que li estic fotent la vida, i continuo, me refet, només em queden 2 Km. Em creuo amb el Víctor l’aviso de que té la ombra 500m davant, però ell també va tocat, ja me creuat amb 2 dels 3 companys, penso per un moment on estarà el mongòlic nº3, suposo que no ens em creuat i li està anat be. Enfilo l’últim Km em trobo amb l’Òscar amb la bici seguint-me, m’apreta, fa que pugi una altra vegada el ritme i torni a baixar de 4. Ja arribo, queden 200m, trobo a tothom fins i tot a la Martina, ja no em pesa res, estic content, s’han acabat les series a l’aigua, córrer abans d’anar a dinar, o fer rodillo a la terrassa durant un bon temps. Miro el rellotge 2:06:25 un minut menys de la meva previsió ahir, i el total convenciment de que per segona vegada he guanyat una MASCAPOSTA.

Patata

Triatló Salou - Triathlon Series 2010

El passat Diumenge 26 de setembre es va celebrar a Salou la triatló Sprint de les TriathlonSeries.

Sortida a les 8:30 del matí amb un ambient fredot, però quan va sortir el solet es va convertir en un dia esplèndid.

Posarem els temps amb tots els parcials, entre parèntesis la posició, el primer és el temps final, el segon la natació, el tercer la bici, el quart la part de córrer i el cinquè la transició entre nedar i agafar la bicicleta.

Xale: Primera triatló de casat a un bon nivell, però millorable.

(22) - 01:05:24

- 00:12:23

- 00:32:13

- 00:19:46

- 00:01:02

Patata: Entrant al top100 i posant-se les piles per l'esdeveniment de l'any (Garmin: Patata Vs. Ronjol+10min)

(80) - 01:10:09 -

00:15:14

- 00:33:41

- 00:19:56 -

00:01:18

Tiris: Demostra que les rectes les té més que superades però les corbes...

(290) - 01:18:46

- 00:16:59 -

00:38:58

- 00:20:44 -

00:02:05

Anxo sense motxilla: No sabem si l'inesperada buidada de canyeries abans de sortir va afectar al seu rendiment, el que si sabem és que els mitjons no és poden portar a un triatló Sprint (veure temps transcició)

(399) - 01:21:57 -

00:18:18

- 00:40:36 -

00:20:35 -

00:02:28

Bob Trocander: L'home que té prohibit fer exercici pel "xino cudeiro" acaba una triatló amb un temps decent i guanya a l'Anxo en casi tots els parcials.

(466) - 01:23:25

- 00:18:03 -

00:40:04 -

00:23:01 -

00:02:17

Per veure més fotos

Cal agraïr a les "suporters" que es van aixecar ben d'hora i passant fred per animar aquests masques malats. Després d'un cap de setmana tots junts a l'Argentera (poble del Baix Camp, més conegut per tenir una corba amb 2 noms: La del capellà i la del Tiris) va finalitzar amb una gran paella a la Platja Llarga de Tarragona.

TRIATLÓ DE LA DONA

MASCA GIRLS!!!!! Ara ja no teniu excusa! Potser l'Afri és l'única que es pot rajar... però la resta no! Us han fet un triatló per a vosaltres! i aquí a Barcelona, que més es pot demanar... ?
TENIU TOT L'ESTIU PER ENTRENAR i el 12 de Septembre....PAM!

http://triatlondelamujer-barcelona.es/

Triatló Garmin de Barcelona 18-10-09

El passat diumenge dia 18 d'octubre un total de 5 Masques van participar a la Triatló Garmin de Barcelona, última prova catalana de triatló de l'any. 4 d'ells(Víctor, Òscar, Marc i Anxo) ho van fer en la modalitat individual Olímpica (1,5 km nedant, 40 km en bici i 10 km corrents) i un cinquè (Robert) ho va fer en la modalitat olímpica per relleus (concretament en el sector de natació).

El dia va començar extremadament d'hora, abans de les sis del matí, ja que la sortida per la olímpica estava prevista per les 8:10 h i la entrada a boxes recomanava fer-se 90 minuts abans. Per primera vegada, i degut a la proximitat de la prova, el desplaçament a la zona de boxes va ser directament en bici, un passeig de 20 minuts en bici i amb un fred que gelava les idees.

Al arribar a boxes ja vam veure que el tema seria una mica un descontrol (com la resta de l'event, que organitzativament no va acabar d'estar a l'alçada). Entrem a boxes i ens preparem per la cita (ens preparem vol dir que esperem més de mitja hora congelats a la zona de boxes a l'espera de posar-nos el neopré i anar cap a la sortida).

Finalment arriba l'hora de la veritat. Marxem cap a la platja a tres quarts de vuit i esperem la sortida de la onada d'Elit. Quin fred que fa !!! Però....una boníssima noticia, tot i el dia glaçat que fa l'aigua està boníssima (tant que molta gent prefereix estar dins de l'aigua que fora a la sorra). No obstant, tot i estar molt bé de temperatura, la mar està força agitada i promet fer-nos patir de valent.

Surt l'elit amb una mica de retard (suposem que van sol·licitar una demora per veure si millorava la mar i sortia el sol) i.......... collons si les ones els estan marejant com a sardines !!! Sembla que no avancin, i fins i tot n'hi ha un que sembla que s'ofegui!! La gent crida extasiada pel moment "còmic"....però...... si aquesta gent són l'elit i després anem nosaltres!!!! pensem tots!!

Arriba l'hora de la veritat. Entrem al mar disposats a fer tots els glops d'aigua necessaris per poder acabar, Finalment el sector del mar el salvem millor de l'esperat (bé amb alguns cops de peu, de cap, de mans i ....algun cop moral jeje). Marc: 26'16", Òscar 27'10", Víctor 31'33", Anxo 26'17".

L'aigua l'hem salvat tots amb molta dignitat, estem vius i anem a per la transició 1. Aquí com sempre el Marc i l'Óscar la fan força ràpida (3') mentre que el Víctor i l'Anxo aconsegueixen un nou "ha de millorar" al seu expedient (fan 4'22" i 4' respectivament).

Comença el sector de bici a on sorgirà el punt negatiu de la jornada, un atabalat envesteix en Víctor per darrere amb tanta mala sort que el fa caure i li deixa la bici inoperativa per seguir ........ tres mesos d'esforç tirats a la paperera...... o no?? (ja us explicaré més endavant). Es viu un moment de tensió (del qual hi ha constància fotogràfica) en el què, com diria en Nuñez: hi ha cadires volant i insults "hasta" contra els morts eh!!!

Finalment en Víctor ha d'abandonar, però els altres tres Masques, amb més fortuna aquell dia, poden continuar. El Marc fa un registre molt bo (1h 4'13"), l'Òscar no ha tingut el dia però s'ha defensat molt bé (1h 6'12") i l'Anxo es guanya un nou "ha de millorar" :-( (1h 9' 52").

Per acabar arriba la part que més dominem tots els Masques: la cursa. És en aquest sector a on ressorgeix el nostre heroi del dia, el Víctor. Tocat física però sobretot anímicament, treu forces d'on semblava que no en quedaven i decideix fer de llebre de luxe del Patatot !! El porta en volandes fins la meta i aconsegueix que el gamarús número 1 firmi uns esplèndids 37'25" en 9300 metres de distància. El Víctor s'ha refet !!!! i ha guiat al Marc fins a un registre esplèndid de 2h 12' 06".


L'Òscar, que avui no ha estat tan fi com a Vilanova, fa 39'20" per un total final molt bo de 2h 17' 21" mentre que l'Anxo (37'46" en cursa) marca un temps final de 2h 19' 21".

Pel que fa al cinquè integrant dels masques, en Robert, es va presentar a la prova amb unes molèsties a l'esquena que li van passar factura. L'onatge que presentava la mar el va impedir poder acabar la prova. Una ona el va tombar amb tanta mala sort que l'esquena en va sortir mal parada, fent que decidis no continuar per tal de no arriscar-se a una lesió més greu. En tot cas, tots sabem que la bèstia Robert ja està apunt d'afilar-se del tot, i llavors........no hi haurà qui el pari.

Cal dir que a la prova li mancaven aproximadament 1,5 km de bici i 700 metres de cursa, però això no treu que els registres aconseguits hagin estat en qualsevol cas molt millors del que esperàvem !!!!

Al final de la prova ens reunim amb els nostres supporters particulars que ens han donat ànims tota la prova i que en aquesta ocasió han estat: Ester, Afri, Gise, Sheila, Roger, Rúben i Victor's family al complet. Cal dir que a més d'animar-nos durant la prova ens han fet un reportatge fotogràfic increïble !!! Gràcies com sempre pel vostre suport !!!!!

Això d'iniciar-se en les triatlons ha estat una molt bona experiència que esperem repetir l'any que ve amb tots aquells que us animeu a provar-ho, us asseguro que els que ho proveu us enganxarà de la mateixa manera que les curses... o pitjor i tot !!. En tot cas m'agradaria remarcar una cosa: com sempre el millor d'aquestes cites és l'ambient que s'hi respira i sobretot la companyia que ens envolta !!!!


Apa doncs, es dona per tancada la temporada 2009 de triatlons !!!! Ara hem de tancar l'atlètica !!! jejeje

Triatló Sprint de Vilanova

Iep Masques !!

El passat diumenge 11 d’octubre un total de 6 masques van participar a la triatló Sprint de Vilanova, penúltima prova del calendari triatlètic Català. Les distàncies eren de 750 metres nedant, 20 km en bici i per acabar 5 km corrents.

El dia va començar força d’hora ja que l’entrada a boxes finalitzava a tres quarts de nou i el desplaçament des de Barcelona fins a Vilanova en la furgo oficial (que generosament ens deixa l’empresa “Gràfiques Martín”) ens obligava a matinar força.

Vam arribar prou bé de temps però l’organització, que es va mostrar força caòtica durant tota la prova, ens va impedir fer una entrada planera i tranquila a boxes, obligant-nos a fer retocs d’última hora.

La sortida la vam tenir quasi tots a les 11:00 h !!! El que va implicar una espera de més de dues hores als voltants de la platja (temps suficient per xerra, esmorzar i ..... bé per fer de tot!!!. L’únic “afortunat a priori” que sortia a la primera onada era el nostre Pro, l’Aleix Elias, que no obstant va haver de esperar aquestes mateixes dues hores en acabar la prova.

Pel que fa a la prova dir que va ser força correcte tot i que la organització com hem dit va ser una mica caòtica i es pot millorar força (van haver-hi un parell de topades força importants, algun despistat que no va trobar el camí per falta d’indicacions de l’organització, etc.).


Pel que fa als resultats atlètics podem treure’n varies conclusions:

• El nostre “Pro” particular, l’Aleix, va anar una mica desentrenat a la prova cosa que va fer que baixés una mica els seus registres habituals (que el fan quedar sempre entre els primers de les proves). Tot i així es va marcar un temps increïble i fora de l’abast dels seus companys “amateurs”. De cara a la temporada que ve ha de millorar el parcial de córrer, i llavors us podem ben assegurar que el tindrem lluitant pels podis de totes les proves.
• El nostre Patatot s’ha consolidat entre la elit dels No Federats (5è de la seva sortida i 7è total). Va fer un temps espectacular, tot i que tots sabem que ell esperava una mica més. L’any que ve haurà de mantenir el tipus, sobretot si finalment es federa (com sembla que farà el conjunt del grup) i vol continuar estan a la elit però ara dels federats !!
• En Bob ha fet un salt de qualitat important i s’ha col•locat a les portes del top ten entre els no federats. La seva progressió ha estat molt bona i només falta que decideixi entrenar una mica la tècnica de natació per tal de arribar als registres del Patatot.
• En Tiris va tornar a fer marca personal i demostra una clara progressió en el seu estat de forma (com ja va demostrar a Poblenou i la Mercè). Si tot segueix així, i les lesions definitivament desapareixen, en Bob i el Patatot ja es poden posar a tremolar.
• En Rúben va demostrar que pot mantenir molt bé la forma. Una bici decent (de carretera potser?) el farà baixar una pila important de minuts........ i bé, si es decideix a entrenar baixarà una pila més de minuts amb lo que.... ja us podeu imaginar els registres que pot arribar a marcar.
• L’Anxo va progressar adequadament i va millorar el seu registre personal. Ha de millorar la bici i les transicions, però ja se sap, de mica en mica s’omple la pica jejeje.

Menció a part mereixen les integrants femenines de l’equip Masques que van venir a veure la prova: Sara Barca, Ester Vila, Magda Teruel, Àfrica Llamas i Gisela Sabaté. Totes elles van animar sense parar als atletes i van fer un gran reportatge gràfic. Entre moltes anècdotes podem destacar-ne dues:

• La tirada de trastos que van rebre l’Ester, la Mak, L’Afri i la Gise par part d’un triatleta accidentat.
• La manera d’animar de la Sara a l’Aleix: “Si rius és que encara pots anar més ràpid !!!!”

A continuació us deixo un resum dels registres d’aquests sis Masques. Per cert, 4 d’ells (En Bob, en Tiris, el Patata i l’Anxo) participaran aquest Diumenge dia 18 d’octubre en la seva primera Triatló Olímpica, la Garmin de Barcelona, que a més és la última prova del calendari triatlètic català !!!

Nom Natació Bici Córrer Total
Aleix Elias Centelles 11:51 35:32 21:24 1:08:47
Marc Fernández Solé 14:05 37:07 19:14 1:10:26
Oscar Martín Fucho 16:23 36:45 19:05 1:12:13
Víctor Campos Fernández 15:58 41:46 19:45 1:17:29
Rúben Martin Iglesias 16:33 44:26 22:55 1:23:54
Anxo Vázquez González 15:41 40:38 19:19 1:15:38


Finalment mencionar que un total de 9 Masques es van quedar a passar una nit a Sitges i van aprofitar per veure una pel•lícula del Festival de cinema fantàstic de Catalunya (festival de sitges), en concret “The Road” amb en Vigo (és nuestro amigo) Mortensen. El dia va ser molt intens i ens ho vam passar d’allò millor, però com se sol dir.......això ja és una altra història!!

Ens veiem als entrenos !!!

TRIATLO DE LA VILA 2009

Aquest diumenge 26 de Juliol, un total de 6 Masques van decidir participar (albun d'ells arrossegar-se) en la Triatlo sprint de Barcelona -750m nedant, 20 qm. en bicicleta i 5 qm. corrents per acabar-ho de matar).

Sota un sol de justícia i una calor que a les 10 del matí començava a fer autèntic mal, aquest intrèpids es van llençar a l'aigua, a l'asfalt i al que fes falta per tal de portar el nom Masca un esglaó més enllà.

Menció especial a l'equip de reporteres que van cobrir l'esdeveniment i que de ben segur en la propera triatló esdevindran participants i no corresponsals de guerra, gràcies de tot cor per el recolzament, els ànims, i ...tantes coses!!!

ALEIX (1:02:11) pujant el nivell Masca a un casi professionalisme, aquest home és una màquina, crec que si continua així, farem dues seccions: élit (Aleix i LLuc) i la resta del "populachu"!. Felicitats Aleix per una molt bona triatlo tot i els dolors d'esquena.

PATATA (1:09:54) un home en un estat de forma brutal, s'està pensant deixar la seva feina i dedicar-se professionalment a aquest esport, ha vist que té qualitat per fer-ho.... Les dues hores posteriors de rajades contra l'Anxo no tenen preu, quin paio!

BOB (1:12:35) treient-se l'espineta de Salou, aconsegueix una supermarca (millor marca personal?), i demostra que està en clara progressió.

TIRIS (1:18:11) demostrant que aquest nano no és massa normal, aconsegueix una millor marca personal el dia que dorm 2es hores despres d'un bodorrio, no, definitivament l'han d'ingressar a un hospital.

ANXO (1:18:19) en el seu debut en la prova, demostra que s'adapta a qualsevol repte que li possin per davant, està pensant en contruir-se una piscina, deixar la feina...per tal de tenir més temps d'entrenar i així poder derrotar al Patata!!!

RUBEN (1:23:12) tot i la seva por (respecte) inicial a l'aigua, va sortir molt bé dels 750 metres nedant i això va fer que completes una magnífica triatlo!! Molt bé Ruben!!

Bé Masques! Quí més s'anima per l'any vinent?

El Puta la nit del dissabte, en un moment d'eufòria etílica va prometre que l'any que ve, ens acompanyaria en aquesta aventura.

Quí més? Nasclete?