Crònica Mitja Marató Maresme (20/Març/2011)

Peix bullit

Tinc la sensació que corre sense saber per què, té el mateix regust que un peix bullit. No vull fer creure que m’ho vaig passar malament. Tot el contrari, vaig tenir la sort de gaudir el viatge d’anada amb tren de la companyia d’en Carles i la seva companya Montserrat.

El Carles va portar informació de Maratons Europees, (Berlín, Viena, Atenes,...), i això vol dir molta feina per fer. I com no, parlar de muntanya, això promet,... potser és el principi d’una gran amistat.

La cursa era per fer marca, però insisteixo -“Peix bullit”-, després de fer els primers 3 quilòmetres ja tenia la boca seca com un fregall, suposo per la calor que va fer, o bé no he aprés encara a hidratar-me correctament.

Al quilòmetre 10 ja perdia 4 segons del temps previst per baixar la meva marca personal. I no vaig trobar en cap moment el ritme còmode per afrontar la resta de cursa, i torno a dir –“Peix bullit”-. L’anècdota del dia era veure com tothom corria buscant l’ombra al pas del tren. Quina calor!.

Arribar a la meta i veure el temps, se’m va quedar la cara de pasta de moniato, però bé un cop dutxat em vaig prendre una canya i unes patates chips.

- Ai, carai! ja ho veig tot d’un altre color -.

Jordi Orozco Vall (1h 30’ 19”)
P.D. Nota a Víctor: necessito una llebre!!!!

---

Comparteixo les sensacions d’en Jordi, especialment la calor i sobretot la bona companyia. Atenció masques, doncs el front internacional masca comença a organitzar-se.

A part del factor humà, la veritat és que va ser una cursa aspre pel paisatge poc atractiu i les escasses emocions durant el recorregut (alguna veu de suport i poca cosa més). Però ja la coneixia i per tant -malgrat les promeses de canvis (!?)- no he d’amagar que l’objectiu principal era deixar els 39 enrere i fixeu-vos, en aquesta ocasió, ni aquí vaig arribar. Bé, de moment esperarem una nova ocasió i mentre, farem bullir nous projectes.

Carles Rosell Barrachina (1h 40’ 32”)