El passat diumenge 6 de març es va realitzar la marató de Barcelona, i uns 13 masques es van presentar a la línia de sortida; per molts era la seva primera marató, una experiència nova, una experiència diferent i especial, i per això es mereix una crònica especial...aquí van les sensacions de tots els masques participants:
JORDI MAURA
B-R-U-T-A-L moltes emocions. Felicitar als meus companys i agrair a tota la mascada que va animar, gràcies! passar per la corba masca va representar un gel extra d'energia.
Pensant fredament, un cop feta la marató pot ser una cursa més de les tantes que faràs; però quan t'hi trobes, saps que no és així. Tinc present molts moments però el més temut és el fatídic km 30. Per mi va ser com portar una càrrega de 100kg a l'esquena! Em pesava tot i encara quedaven 12km. Es fan eterns. Només mires el terra, no vols escoltar a la gent. És una lluita particular, realment et trobes que ningú et pot ajudar, estàs sol.
Fer els últims metres i arribar a meta és B-R-U-T-A-L! Amb llàgrimes. Llàgrimes d'esforç d'haver passat dos últims anys durs i entrenant per un esport que m'estimo. Val la pena l'esforç el qual es veu recompensat pels ànims de la teva gent. Mil gràcies a tots!
TONI 
És la meva segona marató de barcelona i ha estat una experiència única. Espero tornar a repetir. El recorregut pels llocs més emblemàtics de la ciutat (excepte el camp nou: sóc merengue) i els ànims de la gent "sobretot els animadors dels masques" van fer que la carrera fos motivant a tope, fins el Km 35 que ja les forces i la meva cama em van avisar que havia de baixar una mica el ritme. No obstant vaig aconseguir arribar al final amb una bona marca i amb ganes de superar-la l'any vinent.
RONJOL 
Per mi, l’única cursa atlètica que m’ha arrencat emocions. Només puc dir una cosa, és una cursa per còrrer amb el cap. Les cames només estan per lluir-les depil.ladetes.
CHRISTIAN 
Últim km. El gaudeixo. No esprinto. No baixo el ritme. Només em deixo endur. Les cames van soles. El cap, segur del repte que assolirà, comença a relaxar-se. Veig el 42. Quina gentada! Només 195 metres. Continuo corrents. Somric per a l'ocasió. La satisfacció comença a brollar per la sang. Braços amunt! Punys tancats! Crit al cel! Meta! Sóc un puto crack, penso! Crec que suo satisfacció a barrals. No puc parar de somriure. 1 any de conscienciació, 3 mesos d'entrenament i 4h de feina ben feta. Repte superat. Em sento feliç. La resta és història...
LLUC
Fàcil; sensacions típiques abans d´una marató , molts nervis , el cos a pint d´explo
tar. Comença la carrera , concentració al màxim , en el cos i en el ritme , el rellotge i els punts km . La marató és una carrera per disfrutar i així me la prenc. Els primers km aprofito per xerrar amb la gent , així et treus els nervis i fas passar els kms ràpidament esperant a partir del km 20 que és quan comença la carrera, o no.Em trobo un pàjaro que va a 4,01, clavats , faig 4 kms amb ell i el deixo , està pillat , tota l´estona va mirant el rellotge. Bona carrea parcials de 3,55, 4,05, algun de 4,10... Km 19 la cuixa esquerra em fa una tivada , em cago en la mare que em va parir i segueixo tàctica que sempre m´ha servir , que pel que veig s´adapta a la perfecció al tarannà masca, apretar. Km 21 , collons si haig d´arribar així al km 40 ho tinc clar. Pont de calatrava Catracrak. Quan un es trenca , doncs adèu, un altre marató serà , una llàstima , anava molt bé cap al 2h50.
Apunt , quan girava i baixava meridiana vaig veure el xavier més feliç que un xínxol, vaig pensar , quina castanya!
Apa siau , salut i kms , de moment a la piscina i amb pullboy.
Ah segon apunt, realment comença aser un orgull pertanyer a un grup de gent tant fantàstic, moltes gràcies.
ALBERT
He acabat amb 3h44'58'' (temps real)...però de temps oficial, ...no en tinc!!!! (3:53
aprox)...He tingut un problema amb el xip...A partir del km10, se'm clavava al peu i em feia mal, i cap el Km17, he optat per portar-lo a la mà....Total, ...que a cada control, havia d'ajupir-me per tal que marqués...(semblava que estava a la bolera...jajaja)...això durant 25km...L'últim punt que m'ha marcat ha estat el km40!!!...Com a Meta havia d'arribar amb una mica de dignitat (i havia el video...), no m'he ajupit prou....I NO m'ha marcat el xip a l'arribada. ...Tocarà fer reclamació oficial, jeje
Pel que fa a la cursa, aquest cop si he patit, i molt ...he anat força bé fins el 30 a 4'50/5'00 el km, però a partir del 35 ja era incapaç de baixar de 6'...Avui he descobert que diuen "el Muro" ...
En fi, 2ª marató al sac!!!jejeje
ALEIX
Una cursa diferent a totes, ve només per la diferencia de quilometres, perquè per totes les altres coses és igual que totes.... es marca un ritme pactat entre Tiris, Patata, Puta i un ser
vidor: 4:45min/km, és un ritme dur per mi perquè jo volia anar a 5:00min/km, però acepto. El Puta trenca el pacte i s'escapa darrera el Anxo, la resta del triplet ens quedem a l'espera de sensasions maratonianes, abans del primer km, ens passa el Toni, el triplet es mantè intacte!!! Bè ja portem 10km i de moment cap visita del nostre amic el del "MAZO", però com quasi a totes les curses no respectem el ritme i anem més forts de lo dit, marcant algun km per sota de 4:30. Km20: Sant Andreu, ple de gent i sobretot MASQUES que fan honor al seu nom i ens animen com si els hi anès la vida. El triplet surt molt reforçat del seu barri i és dirigeix a una de les seves rutes d'entrenament, Prim-Diagonal. A Glories començo a notar dolor a les cames i decideixo trencar el ritme del triplet i em quedo en terra de ningú, patint i esperant arribar el famós mur km 32-35. Quan trobo un ritme constant 5:30-5:45 passo al Puta, porta una cara que m'és familiar.....deixa'm pensar.... ostia aquesta és la mateixa cara que hem va deixar el "Home del Mazo" a Mataró!!!! Intento no baixar el ritme perquè no vull patir com aquell dia, però porto les cames a fiblades de rampa!!! S'afegeix al meu costat el Pau que m'ajuda en la hidratació i em motiva pq forçi el ritme, però el meu cap vol avançar i les meves cames son dos menhirs de l'Obelix, o sigui que desisteixo d'augmentar el ritme, el deixarem a 6:00min/km. Al final aconsegueixo passar la meta amb una bona marca de 3:25:44, una marca que em permet guanyar a l'únic rival que aquest any m'estava fent la guitza, el puto Aquil·les!!!!!
CARLES
Sempre em neguiteja l’ànim a l’hora de començar una cursa i en aquesta ocasió,
la ració ha estat a la mida de l’esdeveniment. Quantes emocions davant de la marató! I la prova no enreda, ja se sap; és dura i s’hi ha d’anar amb la trempera esmolada per a pair-la trosset a trosset i així, poder-ne gaudir. Enguany, viure-ho amb els MASQUES ha estat el complement ideal: La prèvia, les encaixades, els quilòmetres compartits, els ànims a mitja cursa (què agradable les veus de suport!) i les felicitacions a l'arribada. Ara toca, guardar-ne record i esperar la propera. Visca la marató!
TIRISDesprés de 9 anys i després de pensar que no tornaria a còrrer una marató mai més, vaig tornar a fer-ho, vaig tornar a patir, vaig tornar a gaudir i vaig plorar a l’arribada, la barreja d’emocions no es pot descriure. Gràcies, gràcies a tots i totes, gràcies al Sol que va fer i gràcies a la Luna!
JUAN
la marató va ser especial, era la primera. Estic molt agreit al Lluc, pel seu ajut i els seus sabis consells, sense ell, no l'hauria aconsseguit.
A la sortida, jaja, vaig pensar el que vaig dir l'altre día, aixó era una "yihad" i jo estaba dispossat a "innmolarme"! jaja, vaig tindre sensacions molt bones, hem va agradar especialment e
l Km. 30, quan es giraba a Glories per tornar per Diagonal cap abaix, el carrer es possaba estret, i la gent estaba molt a sobre, hem va recordar el Tour de França al Tourmalet, no creus?
Un altre punt amb bones sensacions va ser quan vaig arribar a la vila Olímpica, hi había molta gent caminant i aixó em va donar "alas"...
vaig apretar inconscientment. Y després la sensació d'arribar a meta, i trovar allá als meus tres fills que m'esperaven no te nom...
va ser un diumenge rodó! per fí vaig acabar una Marató, hem sentía com Filípides, un heroi grec! Temps final: 3h. 48 minuts clavats...
La meva "mascada" podría ser que vaig convencer a un amic que fa la marató en 2h55m. para que no la correguesi sencera i que m'acompanyessi desde el km. 20 de llebre i assistent...hem donaba l'aigua, el powerade, les taronjes, el plátan, les esponges, i a sobre ell agafaba tot i el portaba a les mans.... jo semblaba "El Gran Gatsby", no tenía que fer res! jajá jajá
ANXO 
Després d’uns mesos de preparació per a la primera Marató de molts de nosaltres, la Marató la nostra ciutat, finalment va arribar el dia. Cal dir que el dia ens va acompanyar, potser massa i tot.
La meva cursa va ser........com ha de ser. Vaig sortir a aguantar un ritme que em fos molt còmode i no em fes patir gens. Durant 30 km ho vaig aconseguir, el ritme era molt bo i molt còmode, 4:25. Per uns moments va semblar que tindria un debut en Marató somiat, ritme constant, sense patiment i marca molt bona (al voltant de 3:07h) en fi, ideal.
No obstant un debut tan ideal mai és bo del tot, fa que et confiïs i ho paguis a les següents curses, és per això que finalment vaig tenir un debut com ha de ser !!! I com ha de ser un debut en Marató? Doncs amb uns 30 km ideals i els últims 10-12 de patiment. I tant que vaig patir !! Sobretot els últims 6, en els quals vaig tenir continues amenaces de rampa. No obstant es va saber patir i arribar a meta com bonament es va poder.
A l’arribar un pensament: mai més !!!!! Unes sensacions: No puedor, no puedor!!! I molta alegria !!!
Al dia següent més pensaments: l’any que ve més i millor !!! Unes sensacions: no puedor, no puedor, no puedor !!!! I moooolta alegria !!!!
Felicitats a tots els Masques !!!!
PATATA
És una cursa per cabrons o maricons, i jo no vaig veure moltes banyes durant
els primers 35Km, a partir d’aquí les cames van començar a flipar elles soletes i ja no van relaxar-se més fins al final. Lluny quedaven els primers 25Km fets amb la fava amb el putu calvo i l’Alejo intentant pixar en una ampolla de gatorade, el mogollon de platans ingerits (encara no n’he menjat cap des de llavors), els gels perduts pel camí, i els fruits secs menjats a palo seco i sense beguda, o les meves dues reines animant-me a l’hipercor o l’Arc de Trionf. Durant els 2 últims kilometres vaig patir més que el Ronjol a la Garmin, i només pensaba en les paraules d’en Murakami “en una cursa no es camina mai” i així va ser com vaig acabar 2 maratons en un dia, la primera i la última.
GRÀCIES A TOTS I TOTES, gràcies per còrrer, per animar, per fer fotos, per...per tantes coses!
