XXV Pujada i baixada a Guanta

Amb bastant retard (vostès perdonin) aquí va la crònica de la XXV Pujada i baixada a Guanta, celebrada el passat 7 de novembre.

El masca Missis treient pit de ser l'únic masca
corrent en cursa puntuable aquell cap de setmana

Un total de dos (2) masques varen decidir llevar-se d'hora en un diumenge enllaganyat (i no només per les lleganyes dels ulls) i dirigir les seves passes cap a Sentmenat. Es celebrava la vint-i-cinquena edició d'un clàssic de l'atletisme català (això ho poso per a fer-me el xulo, perquè jo, fins deu dies abans ni n'havia sentit a parlar, mostra de la meva ignorància supina).

De fet, suar, el que és suar només ho va fer un total d'un (1) masca... el senyor Missis. L'altra masca, la Dra.Amor va decidir que tenia tant d'amor per a donar i vendre (gràcies guapa!) que m'acompanyava, a fer alguna foto, en la meva tonteria personal d'anar a fer una cursa de 12,3 kms, 250 mts de densivell entre pistes forestals aptes per acabar besant el terra i acabar fent, amb cara de dolor, aquell gest amb les mans que va fer Koeman al camp de l'Atlético de Madrid quan es va trencar el tendó d'Aquiles... Ah! i que només puntuava 1 trist punt!

La recollida de dorsals era al casinet del poble, un munter de gent a la sala del bar mentre els padrins feien cafès amb llet i tallats i ens miraven amb cara de "què cony se us ha perdut allà dalt a Guanta?".

Va ser una cursa per objectius:

• Noia de bon veure que corre tot sovint per Can Dragó i se me'n va al km 2
• Superada al km 7
• Noia tap de bassa que al km 3 crida per darrere "Em deixeu passar!!!!?"
• Li prenc la matrícula i és superada al km 8
• Company de feina que em trobo a la sortida, li perdo el rastre i se'm creua al km 6 per davant meu, en un tram d'anada i tornada
• Quan ja desistia el supero al km 11
• A partir del km 6 baixar com un eixalabrat
• Fet! Ningú es va atrevir a avançar la bala roja que derrapava a cada revolt de la baixada de Guanta.
• No patir
• No pateixo!!!

Temps final Missis: 1hora 2 minuts

Temps final Dra.Amor: 1 cafè amb llet i 1 diari

L'any que ve, si algú m'hi vol acompanyar, jo hi torno amb l'objectiu de baixar de l'hora (espero que hagin tingut prou temps per a pensar, després de vint-i-cinc edicions, com no quedar-se sense aigua al primer avituallament del km 6... per la resta una cursa fantàstica!).

A la tornada a Sant Andreu... doncs ja ho sabeu, retrobada amb la comunitat masquil, ampolles de Coca-Cola per terra, braves i xerrada sobre les il·lusions de córrer la Behobia-Donosti(a), de la setmana següent (veure la crònica de sota).

I com diuen los padrins de Sentmenat, ara que ja poden fer uns dominós al casinet del poble, sense el terrabastall dels atletes cercant dorsals... "tant parlar-ne i ja ha passat".