DUES CURSES EN UNA (Jean Bouin + Recollida de bosses)

Aquest matí s'ha corregut la 86a edició de la Jean Bouin. Passem a l'anàlisi en detall dels participants Masques en aquesta matinal atlètica barcelonina:

JORDI (i no té cap malnom???) (41:18) LÍDER: I amb això està tot dit! S'ha marcat un gran sub-42 que ha fet que ni Cristo li hagi pogut seguir l'estela, ni l'ombra ni la pols que aixecava. Tant és així que no li he pogut reconèixer ni la cara!!! El proper dia, abans de la cursa, s'imposen unes presentacions oficials amb tots els ets i uts, amb reverències incloses, cap al Masca més líder de la Jean Bouin.

NAVETE (41:39) HIPERACTIU: En aquest nano se li ha de donar menjar a part. La seva Jean Bouin particular s'inicià el divendres a la nit en un sopar amb els seus companys de feina que va acabar amb una mitja marató de pintes irlandeses i uns 100 metres posteriors cap al lavabo a extreure allò que havia entrat. Dorm 3 horetes i a les 7 ja feia camí cap a la marató muntanyera del Montsant (amb la secció Masca de muntanya). 6 hores de muntanya i 18 km trescats vàren fer que el nen ens dormís tot el viatge de tornada. El matí de diumenge ja ha aparegut fent uns 200 metres obstacles per agafar el metro i, finalment, s'ha plantat a la línia de sortida de la cursa. Allà ha començat la seva Jean Bouin oficial. S'ha cascat un sub-42 que, amb el bagatge del cap de setmana, fa que sigui altament meritori (ara bé guapo, el proper dia que m'avancis.... com a mínim saluda!!!!!). Ah! i el diumenge a la tarda encara s'ha cascat un partidet de tennis.... descansa fill meu, descansa.

MISSIS (42:28) PARAL·LELITZAT: Juntament amb Navete forma part del grup dissident Masca que no entrena ni per casualitat, i també, de la secció de muntanya Masca (i per tant, també s'ha plantat a la línia de sortida prèvia marató muntanyera de dissabte per el Montsant). Els darrers "entrenaments" fets per la criatura són la Cursa de Bombers i les V Milles de Cerdanyola (és que els entrenaments oficials no puntuen oi???). Tot i així va i rebaixa 2 segons la seva marca personal... i el sub-42 se li ha escolat dels dits en el maleït Paral·lel a on s'ha quedat sense energia, paralitzat... cony de "falso llano". Amb aquest temps final, però, podria dir que bé, que he tingut un punt de sort, que si bla bla bla.... però seria un atac prescindible de falsa modèstia... així que.... tiempazo!!!! Que vagin bé els entrenaments del dimarts i del dijous que jo ja us veuré les cares el proper diumenge!!!!

BERNIE (43:54) EXPECTANT: No ha assolit els seus millors temps però ha mantingut el seu estatus de sub-44 (esperant retornar als seus temps memorables de principis d'any). L'afició Masca espera que el sagal faci una explosió en els propers mesos que el porti ha assolir el nivell del qual és capaç (certament el refotut carrer Lleida no convidava a fer grans floritures per a rebaixar temps en els darrers compassos de la cursa).

L'AVI (47:54) REVERENCIAT: Definitivament avui s'ha vist que el nom d'Avi és una "tapadera" rera la qual s'amaga una autèntica gasela de l'asfalt. Reclamo a la junta directiva Masca que faci uns proves d'ADN a l'Avi per a certificar l'edat que diu que té. Tremenda cursa i temps del nostre veterà preferit. A l'arribada, amb una modèstia genial ha declarat: "M'he trobat bé i he anat tirant". Fàcil! La vida és així de senzilla! (hi ha qui diu, però, que anava repartint garrotades a tort i a dret a tot aquell corredor que tenia algun cabell blanc o alguna arruga de més... i és que el repte de la Divina Pastora de més de 60 anys el té absolutament "on fire"!!). Avi.... "chapeau" i tres reverències.

PEP (47:56) PERSEVERANT: S'ha mantingut en un excel·lent nivell que el manté en la zona dels seus temps més bons en 10 kms. Cal dir, però, que ningú l'ha vist en tota la cursa, per la qual cosa es creu que, com que deia que anava amb moto a la cursa, ha aprofitat per a fer els 3 primers quilòmetres damunt del ciclomotor... i a sobre retallant als revolts!!!!. Continua, doncs, el seu final d'any estressant corrent tot allò que s'organitza per les places i carrers de Catalunya (Championchip ha confirmat que s'està negociant l'organització d'una cursa per el passadís de casa seva...).

SHEILA (ja estem pensant un malnom, eh?) (50:41) FULGURANT: Primera classificada Masca femenina. La nostra fèmina sub-50 s'ha cascat uns primers 5 kms fulgurants, en 24:29, que l'haguessin dut, en aquells moments, a enlairar-se fins a uns estratosfèrics 49 minuts al final de la cursa. La segona part però ha estat més dura, i és que, i sento repetir-me, el carrer Lleida ha passat moltes factures avui. Així doncs, na Sheila s'ha quedat a uns escassos 42 segons del seu gran èxit personal. Un temps que, segur, seguríssim, superarà en els propers reptes (com a la Cursa dels Nassos que no passarà per el carrer Lleida, i si la hi volen fer passar, hi fotrem unes barricades "que pa que" i no hi correrà ni un refotut atleta per allà!!!).

MAK (53:56) ATEMORIDORA: Senyors/es, el món de l'atletisme femení està assistint al naixement i consolidació d'una nova estrella. Us presentem una atleta que ve trepitjant fort, va empenyent molt, fa por!!! i és que està en una progressió extraordinària... . En escassos 2 mesos ha passat de ser una sub-58 a una sub-54!!!! Avui, per primer cop ha assolit aquesta nova fita i, a més, ben sobradeta, ja que, considerant ella que la cursa no tenia prou dificultats ha decidit tancar-se al lavabo fins que ha sentit que donaven la sortida. Llavors, xino-xano, s'ha col·locat darrere de tothom, absolutament l'última (ja no hi havia ningú més darrere seu) i, a partir d'allà, anar avançant centenars de corredors i cascar-se un temps brillant!!!!

I fins aquí el 1x1 dels/les Masques a la Jean Bouin '09. Menció a part, es mereix l'organització de la cursa, que en un espectacle lamentable ha provocat un caos espectacular a l'hora de recollida de les bosses que es resumeix perfectament en la sentència que ha deixat caure l'Avi: "He trigat el mateix a fer la cursa que a recollir la bossa" - Avi dixit -. I és que avui, els atletes de la Jean Bouin hem hagut de fer dues curses (la de l'asfalt i la de les bosses...).

I ara, per acomiadar-nos tocaria posar la fotografia de rigor dels participants Masques de la cursa, però, entre la gentada, les bosses, els diferents mitjans de transport escollits per tots, etc, ha estat impossible reunir-nos i fer la citada foto. Així que, tancarà aquesta crònica un recull de fotografies fetes per la Secció de Muntanya el dissabte al Montsant, i així aquestes, ja serviran de crònica de la sortida muntanyera (i és que passo d'escriure més que és tard, tinc son i se m'acaba la tinta de l'ordinador).

Iniciant el camí d'ascens al Montsant seguint el GR-174

Mare de Déu de Montsant

Pi de la Carabasseta

Dinant a la carena del Montsant

Les espectaculars parets del Montsant

El menudet poble d'Albarca, punt de sortida i final de la ruta, després de 18 km