Aquest diumenge 28 de Juny un total de 8 Masques (menció a part el debut de l'Ester -ja parlarem del seu sprint final-) es van desplaçar a la fantàstica vila de Barberà del Vallés a fer la cursa de 5 km, sota un sol de justicia i en un circuit ben xulo...
ANXO(18:55): només volia còrrer un 5 mil per tal de tenir una millor marca personal en aquesta distància, cursa de 5 km i sub 19', que més li queda per fer????
NASCLETE (19:05): aquest xaval fa por, ja li estan seguint les passes els millors clubs de Catalunya...
BOB (19:25): com sempre, comença suau, comença que no es troba, i després... "hachazo"!!!!
TIRIS (19:45): despres de dues nits de concerts, despres de fotre's de xurrasco fins les celles (ja sembla el Pep) va anar a còrrer pel puto orgull i va estar traient alioli tota la cursa.
PEP (23:04): molt bé Pep, molt bé....tota la gent que va portar per animar-lo va servir per fer una magnifica cursa.
OSCAR (23:18): va deixar ben alt el pavelló en la cursa de la seva ciutat.
ESTER (26:06): per on començar? per aquell sprint final a l'estil Patata? per guanyar al Puta en la seva primera cursa? per la cara de concentració en els instants inicials? per la sensació que vam tenir tots que aquí hi ha un campiona en potència?. DE TOT COR: FELICITATS ESTER.
PUTA (26:10): va començar com un tiro. 3'34" el primer quilometre, pero com sempre: promete, promete, pero no la me(...)....
EN DEFINITIVA FELICITATS A TOTS.....I TOTES. OJU A LA MAQUINISTA QUE LES NOIES VENEN FORTES: agafeu-vos que venen corves!!!!!
TIRIS
2 Comentaris:
La primera cursa, com la primera vegada.... en tot, sempre és la que queda en el record per sempre! I us aseguro que jo no la oblidaré mai.
Vaig començar amb moltíssims nervis desde la nit anterior. Després de sopar pasta, ritual d'en Bob, vaig anar a dormir pensant la meva estratègia per no morir al 1er km.
Arribem a Barberà i veiem que la calorada que feia, tal i com havia anunciat el meu amic Molina, encara em posaria les coses més difícils.
Després de recollir el dorsal faig l'escalfament amb els masques, observada per l'objectiu de la Mak i la Montse (gràcies reporteres per les grans imatges).
Dónen el tret de sortida i marxen els nervis però arriba el patiment. Vaig sortir bastant ràpida i a la segona volta ho vaig pagar, es va fer eterna... somniava amb l'arribada i aquesta no apareixia mai. Però l'orgull i el Bob que em va vindre a donar suport van fer que acabés la cursa com us explicaré: entrem en Bob i jo a la pista d'atletisme per córrer els últims 200 metres, i em diu en Bob:
"Aquesta tia que tens davant l'has de passar com sigui", i jo, com una bona Masca, la passo abans de la corba. La noia a la recta d'arribada es pica i comença a fer un sprint, i jo que veig una ombra respirant molt fort al meu costat, penso "aquesta a mí no em guanya", i arrenco amb el meu gran "Patatasprint". Entro gairebé vomitant però superorgullosa del meu esforç final.
La veritat és que he aconseguit el que volia, acabar la cursa i que em quedin ganes de repetir! (com diu el meu amic Tiris!)
Gràcies a tots els/les Masques pel vostre suport i només dir-vos que això només ha estat el principi de la secció femenina....
Puta entrena't que vénen 3 Masques més!!!
Felicitats a tots, i molt especialment a l'Ester!! Ens veiem a La Maquinista. Ojo!! He reclutat gent, un possible nou masca.
Salut!!
Publica un comentari a l'entrada